Aquest és l’article que aquest dissabte m’ha publicat el Dossier Econòmic.
La nostra economia té, des de fa massa temps, un problema de baix creixement de la productivitat. Per tant, a llarg termini, el nostre nivell de riquesa, el nostre grau de prosperitat, la competitivitat de la nostra economia, tendirà a ser inferior a la dels països que tinguin nivells i/o ritmes de creixement més elevats de la productivitat. Efectivament, l’augment de la productivitat del treball de la nostra economia en els darrers anys és clarament inferior que la mitjana europea què, d’altra banda, ha estat també força inferior que la dels USA.
Per productivitat s’entén, normalment, la quantitat de producte què s’és capaç de generar amb una unitat de factor productiu, i molt especialment del treball. De fet, en una visió simple, l’evolució del PIB per capità d’un país és el resultat de multiplicar l’evolució de dues variables: la taxa d’ocupació –es a dir, el percentatge de la població ocupada sobre la població activa- i la productivitat del treball –es a dir, la quantitat de producte què és capaç de produir cada ocupat-. El baix increment de la nostra productivitat provoca, doncs, un reduït creixement del PIB per càpita; en definitiva, la nostra capacitat de convergència amb l’economia de la Unió Europea, i encara més dels USA, és veu molt limitada.
D’una forma més complexa, s’ha fet una aproximació a la importància del creixement de la productivitat en l’augment de la riquesa, del PIB per càpita, d’una economia (Veure l’article d’Albert Roca al llibre “Productivitat i flexibilitat” editat pel CTESC), descomponent el PIB per habitant en cinc factors: la productivitat del treball (PIB per hora treballada); hores treballades per ocupat; taxa d’ocupació (ocupats sobre població activa); taxa d’activitat (població activa sobre població potencialment activa de 16 a 64 anys); inversa de la taxa de dependència (població potencialment activa de 16 a 64 anys sobre el total de la població). Les conclusions de l’autor són que, en la nostra economia, tant la taxa d’activitat com la taxa d’ocupació difícilment podran continuar creixent en els propers anys al mateix ritme al que ho han fet a les darreres dècades. D’altra banda, a no ser què es produeixi un endarreriment de l’edat de jubilació –un tema què s’està plantejant amb força a Europa en els darrers temps- la inversa de la taxa de dependència continuarà disminuint. En conseqüència, els augments del PIB per habitant, de la riquesa, de la nostra economia hauran de venir: o bé del increment del nombre d’hores treballades per ocupat, que té un marge reduït de variació, o bé, i principalment, dels creixements de la productivitat del treball.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!