Aquí teniu l’article que em publica avui el Dossier Econòmic.
Ha arribat el moment decisiu de la negociació del sistema de finançament de la Generalitat pel període 2009-2013. El Conseller Castells ha començat a “moure fitxa” tot reunint als tres partits que formen el Govern de la Generalitat. Al mateix temps, –amb l’acord dels partits del Govern- ha parlat de la necessitat de la unitat entre els partits del Govern i CiU en la negociació, amb lleialtat per part de tothom des del principi fins al final, i ha iniciat negociacions amb els Governs de les Illes Balears i del País Valencià per a fer camí junts.
Tanmateix, amb el nou Estatut, per a aconseguir millorar el finançament de Catalunya serà necessari, com abans, posar-se d’acord amb l’Estat, però també amb la resta de les Comunitats Autònomes de règim comú en el marc del Consejo de Política Fiscal y Financiera. I amb unes regles del joc que, en els seus aspectes fonamentals, són les mateixes de la Llei 21/2001, es a dir les d’abans de l’aprovació de l’Estatut. En aquestes condicions, i sense renunciar als nostres objectius finals, per responsabilitat i respecte a la decisió presa pel poble de Catalunya en referèndum, hem de lluitar per a aconseguir, en el període 2009-2013, el millor sistema de finançament i la millor LOFCA possibles per a Catalunya, en el marc de la legislació estatal i de l’Estatut vigents.
Teòricament i segons els criteris que s’utilitzin, seria possible, a partir del model actual, un augment significatiu dels recursos financers de la Generalitat. Tanmateix, caldria que l’Estat estigués disposat a que Catalunya, i totes les CCAA de règim comú, rebin més recursos que ara. Això només seria possible si l’Estat estigués disposat a “aprimar-se”, a tenir una participació relativament menor en el conjunt dels recursos financers de les Administracions públiques de l’Estat. Però el Ministre Solbes i altres càrrecs del Ministerio, ja ens han avisat que l’Estat no està per “aprimar-se” gaire i què, en tot cas, hauria de continuar tenint un 50% del total de recursos financers públics de l’Estat.
Els recursos que rebrà la Generalitat de Catalunya, i cada CCAA, han de cobrir les seves necessitats de despesa. Aquests recursos dependran, doncs, fonamentalment de la determinació de les esmentades necessitats de despesa, així com dels mecanismes de correcció que s’hi apliquin. La qüestió essencial és la definició d’aquestes necessitats de despesa i dels recursos necessaris per a fer-li front. En aquest sentit, no sembla fàcil una negociació molt favorable als interessos de la Generalitat, donat que s’haurà de fer en un context multilateral entre les CCAA, i menys coneixent les reticències que ja han expressat algunes d’elles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!