Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 29 d'agost de 2017

Un viatge rellamp a Calaceit

Si expliquem el paisatge de vegetació major a banda i banda de la carretera, d’armetlers, oliveres, garroferes, i encara abundoses carrasques i pinedes, no descobrim res, però sorprén que, malgrat que hem viscut un estiu eixut i una primavera si fa no fa semblant, els verds dominen el conjunt com si ens hagués plogut cada dia. La toponímia és fantàstica i en quatre hores hem pegat una volta extraordinària: Coves de Vinromà, Sant Mateu, Vallivana, Morella, Montroig, Valjunquera, Calaceit, Caseres, Gandesa, Xerta, Tortosa, la Sénia, Sant Rafel, Traiguera, la Jana i, en passar de nou per Sant Mateu, parada a les Coves i cap a València… Sorprén la netedat del camp, l’ordre, l’organització, el cultiu tan cuidat, la terra com si estigués acabada d’agranar; hem arribat als vint graus, així que no hem patit calor, ni gaire trànsit en aquesta volta circular pels Ports i el Matarranya, un luxe de camps adobats, preparats per traure’n una collita abundosa, malgrat que a Calaceit se’n queixaven que seria mitjana, sense passar de regular.

Baixem amb la pelaora  d’armetles, després d’una visita a tres granges de porcs petites i una de vedells, explotacions familiars, de compromís per la feina, i també atresorem un sac d’històries excelses que omplirien un llibre, amb un català sorprenent; la sorpresa major és que tothom que ens hem trobat ens xarra català, en aquella franja d’Aragó, com si ens conegués de tota la vida. Tres hores de xarrar i cap a València un altre colp. Si em demanen on has viatjat aquest estiu, explicaré aquest viatge singular, inesperat, d’aquest paisatge nostre tan excels.

Mentre m’acomiadava de la família que ens havia acollit unes hores, el pregó municipal a Calaceit (Aragó), s’escampava pels altaveus del poble: un pregó en les dues llengües. En canvi, ara mateix, mentre escric aquest apunt a casa, el pregó a Bétera és només en espanyol. No vaig preguntar qui governava allà, però em sembla que ací a casa encara tenim feina per envant sense encantar-mos. Sort que en engegar la televisisó, la valenciana serà una realitat en tres, dos, un…



  1. Soc un assidu lector de les teves cartes. M’agrada el teu estil i el valencià selecte que empres. Em serveix com a contacte diari amb el valencià literari allunyat del col·loquial que tants dubtes i errades ens porta al cap.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost, General, regals per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent