Aquí teniu el link amb el meu darrer article a Dossier Econòmic.
Hem passat de la societat industrial a la societat dels serveis o, encara més, a la societat del coneixement i la informació?. En la meva opinió, l’economia actual continua estan basada en la indústria. No en la indústria tradicional sinó en un nou model productiu en el que les empreses controlen una part creixent dels processos de la cadena de valor que produeixen. En general és la indústria –o la “nova” indústria avui- la que actua de tractora de les altres activitats econòmiques, la que té una productivitat més elevada, la que crea ocupació més estable i qualificada.
Si repassem la història, molt especialment des de la primera revolució industrial, el desenvolupament econòmic, el naixement i creixement de les empreses han requerit sempre unes determinades competències (“skills”) –coneixements, habilitats i actituds de les persones que participen en el procés productiu-. El talent i la creativitat son la base de la innovació, un dels motors fonamentals del creixement de les empreses, les economies i les societats. La innovació es produeix quan algú és capaç de fer les coses de forma diferent i millor de com s’havien fet tradicionalment. I per innovar fan falta competències, creativitat i talent.
Avui estem en una economia creixentment competitiva, amb un increment notable de la complexitat, amb molts canvis (tecnològics, d’hàbits de consum, etc.) i amb una enorme rapidesa i en la que, a més, s’està consolidant una situació de lideratge difús. En aquesta situació les empreses i els països són més productius i més competitius quan més importants són –tant quantitativament i qualitativa- les seves competències, el seu talent i la seva creativitat. I això vol dir millorar el sistema educatiu, les Universitats i el sistema de recerca, el sistema d’innovació. Així com la capacitat de cooperació entre les empreses, el sistema universitari i de recerca, el sistema d’innovació i les administracions públiques de tots els nivells.
I vol dir també que la societat en el seu conjunt ha de promoure els valors i la cultura que són necessaris pel desenvolupament de les competències, la creativitat i el talent del capital humà. Es a dir, la cultura del treball i de l’esforç; la cultura del risc i de que un fracàs ha de ser un estímul per a tornar-ho a intentar; la cultura de l’excel·lència i dels incentius als millors. Tot plegat per tenir unes empreses i una economia més productives i més competitives en una societat el més equitativa possible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!