La puresa d’agranar (segons la cup)

Encara sort que els valencians només escombrem l’altet del forn, que una majoria de vegades agranem, si és que encara agranem. L’escombra era als forns per netejar i traure la pols abans de coure el pa. Però, ai, n’hi ha pocs forns ara, i no sé si dels que encara fan pa de veritat escombren aquell tros. No ho sé.

Agranar cada vegada ho fem menys, els valencians, potser perquè fa anys que ens van agranar del món o gairebé, o perquè no hi ha res per agranar, que no podem, xa, si els carrers tenen massa cotxes per passar-los la granera, i en tot cas passen aquelles màquines municipals dels raspalls redons i gegants. Els carrers i les voreres, ni agranar-los ni ruixar-los, amb aquells dibuixos d’aigua que feien les dones, abans que tornaren els carros a casa, després de traginar pel camp. Tenim poques coses per agranar, els valencians, que no agranem l’escola, ni les places quan n’hi ha festa, ni la casa pròpia, si tenim tants aparells elèctrics… Per no saber, potser no sabem qui fa encara graneres, a Torrent?, a Olocau?, a Artà?, graneres de canya i fulles de palma, volem dir. Potser la voluntat d’agranar ja l’hem perduda, i si no vénen els de la brigada municipal, deixem el carrer brut, i el poble, fins i tot la casa deixem bruta… Hem perdut aquella puresa antiga, de tenir la casa neta, el carrer net, el poble. Tanta afició com tenia mon pare a passar la granera…

Els de la CUP sí que volen tornar a agranar, davant una data tan important com és l’1 d’Octubre. Ves que l’objectiu de construir un estat, un país nou, amb tants de somnis i delers com serien principals, ells el redueixen a agranar personatges, sobretot personatges que ells consideren que cal agranar fóra d’aquest país nou que farem (!). No han decidit en aquesta campanya tan especial i única un altre verb, una altra acció, més intel·ligent o ufana, o d’ànimà més elevada, no, han pegat per agranar sense tenir en compte que res no comença de nou i de trinca, sinó amb molta de la ferralla que ja hi és. Vulguem o no, les cases, els pobles, el litoral, el camp, hi seran si fa no fa l’un dia i l’altre del país nou… De vegades la intel·ligència és quina és, i l’estètica, com si l’art del segle XX no hi hagués passat, encara per aquell nas que apunta un dia tan extraordinari:

Em demane què dibuixarem els valencians en un cartell en el nostre hipotètic 1 d’Octubre valencià, em demane quin verb triarem per al primer dia de la nostra independència…

És com si aquests sinyors de la CUP, tots sense excepció, tiraren sempre les llaunes en el contenidor de les llaunes, i el plàstic allà, en el contenidor del plàstic, i en deixar el fem al contenidor d’orgànics…, dins la bossa de fem de cada membre de la CUP, només n’hi hagués matèria orgànica, únicament orgànica: res de taps, o bossetes o pots de iogurt, no… I en passar pel carrer i veure un paper en terra, s’ajocaren a plegar-lo i cercaren ràpidament una paperera, convençuts que en la puresa de l’acció hi ha l’essència del nou país que construïm, com si no volguérem convidar la resta d’impurs a viure amb nosaltres, si no contra nosaltres mateix. Com si convidar a festejar tothom l’1 d’Octubre amb joia i goig, homes i dones cupaires, no hagués sigut el doble d’intel·ligent, només el doble…

Encara sort que els valencians escombrem i agranem, i agranem la majoria de les vegades, perquè el món fa anys que va inventar màquines contra els forns de pa, i tret de les excepcions, ai, la majoria de mortals mengem cada dia.

*A la foto, graneres i escombres del tio Nassio d’Olocau, el Camp de Túria.

Un pensament a “La puresa d’agranar (segons la cup)

  1. Retroenllaç: “convidar a festejar TOTHOM l’1 d’Octubre amb joia i goig” | Ara toca la fermesa dels catalans, filla de l'anhel i del convenciment. DUI ja !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *