El fracàs dels mitjans valencians!

Ja han passat dos anys i escaig de govern valencià, de Compromís i PSpv, que han sigut insuficients per abordar els mitjans valencians. El resultat és un fracàs cantat, i potser fins i tot el detonant d’una derrota, moral i política. Ja ho sé quantes excuses podran argumentar, quants entrebancs s’hi han trobat, o quanta mala llet es pot congriar, però al remat, no tenim televisió ni ràdio, els valencians. Ai, això que era un dels objectius de centenars de milers de valencians que els van confiar el vot i l’esperança…

Potser que no estaven preparats, potser que aqueixa prioritat no era en les seues agendes, potser que ens havíem enganyat, no ho sabrem, allò cert és que professionalment som lluny de l’excel·lència, pel que fa als mitjans. També som lluny de l’aprovat. Perquè els mitjans valencians no existeixen, alhora que vostés han sigut incapaços d’assumir una incompetència que ens fa mal, molt de mal, als valencians.

No tenir Televisió ni ràdio pròpia és no tenir visió, ni explicació, ni excusa. És un error monumental, atribuïble als partits que governen. Vostés són qui governen. Exclusivament. Han passat dos anys llargs, i n’hi ha prou d’esperar-nos, de perdonar-nos, de tapar si som o no competents per governar.

La informació és cabdal, sinyors, però l’espai lúdic ho és encara més, i els nostres xiquets fa massa temps que no tenen mitjans en llengua pròpia. I això és un atac directe a l’escola i a la feina que fa l’escola. I l’excusa de TV3, o d’IB3, de no connectar-les perquè vostés no volen, no és sinó una altra mostra de torpesa, política i d’ofici. Prou de romanços, president Puig i vicepresidenta Mònica, si són torpalls, deixen la política i que uns altres en facen, però dos anys llargs de mutisme per traure pit d’això i d’allò en canvi de tenir la societat valenciana desconnectada no és sinó política de la incompetència, de la immaduresa i de la mala gestió dels recursos polítics i humans.

Vostés han tingut 800 dies per aconseguir l’objectiu que els valencians tinguem veu en els mitjans, que tinguem cara, personalitat pròpia, informació de què passa a casa i al món, però no han sigut capaços, en tots aquests vuit-cents jorns de ceguesa, de posar una mica llum a les nostres vides, a través de la televisió i la ràdio. Per suposat que no pensem en una Radiotelevisió d’inútils i passarells, de programes buits i informatius de confusió, ni pensem en una llengua de segona o tercera, sinyors… Ni menys encara pensem que li hagen de donar un sol minut a l’espanyol, al nostre mitjà, però és que vostés no han aconseguit res, res de res, ara mateix. I quan algú que treballa, que gestiona, que governa no aconsegueix ni els mínims que s’esperen, sobris, sòlids i cultes, per a què collons hi són? Què caram hi fan? Que no dimiteixen?

Encara sort dels homes i les dones que han fet avançar la humanitat els últims cent anys, que el moll del món no era en mans d’amateurs i afeccionats. Encara sort.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *