Aquest és el títol de la darrera novela d’Hèctor López Bofill que he llegit amb plaer i d’una tirada. Com un thriller polític el defineix la contraportada, centrat en un conflicte polític i militar que afecta a Catalunya i Euskalherria respecte a España. I la contraportada continúa dient-nos que “amb les aventures d’aquests personatges que lluiten entre el tedi d’una situació estancada i el somni d’una decisió col.lectiva trascendent es va descabdellant l’argument que planteja Neopàtria, una mirada directe als ulls dels pitjors horrors que planen en l’imaginari del present: el ressorgiment, entre nosaltres, del monstre de la violència”.
El llibre m’ha interessat, i molt, i com dèia l’he llegit d’una tirada. M’agrada el gènere, el thriller polític. M’interessen els temes que si tracten, bàsicament el conflicte polític entre Catalunya i Euskadi amb España, el tema de la violència, les complexes relacions personals que s’estableixen entre els personatges. La trama és àgil i interessant i, des del meu punt de vista de no expert, crec que està molt ben escrit.
M’agradaria, a més, destacar-ne algunes frases en una tria molt personal:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!