Aprendre llengües a València
«El balanç del simposi és molt positiu.»
Ja hem fet balanç del simposi de llengües que ha organitzat la Conselleria d’Educació. Els mestres de l’escola que hi hem participat fem una avaluació molt positiva, del Pla de formació d’aquest equip en favor dels mestres, i d’aquest simposi. N’érem uns nou-cents apuntats, per bé que potser no n’érem tants en cada sessió. Els mestres han aplaudit cada ponència, i el final van tancar-lo a peu dret, entusiasmats per aquella cloenda dels joves de l’Institut Miquel Peris Segarra de Castelló.
La formació en llengües és clau, però els ponents i les experiències presentades van més enllà de l’ensenyament tradicional de llengües (enteses com a idiomes). Plantegen un ensenyament integrat que reclama molta formació dels mestres (en llengües), i en organització d’aula. Cal metodologia, donar la veu a alumnes que tenen, ells sí, llengües per ensenyar, i per aprendre, i fer que la diversitat que atresoren els nostres alumnes siga un motiu per aprendre i aprendre plegats. Podem curar el monolingüisme espanol, en avançar amb solucions per a l’ús de totes les llengües, sense exclusió, i cal ser conscients de la dificultat-complexitat de la situació valenciana, amb tants de mitjans, recursos i mala fel: el conflicte lingüístic valencià és un exemple europeu de primer ordre. perquè poques societats plurilingües tenen tants enemics com la societat valenciana. Tanta animadversió a aprendre. La líder del pp prefereix de fer cas al TSJ, encara que això signifique que els alumnes valencians no aprenguen tantes llengües. En canvi, els mestres preferim d’ensenyar llengües, per compte d’obeir jtges que tenen part en les decisions que prenen.
En general la societat espanola és molt reaccionària, i a València tenim molt escampada la patologia. Els mestres no només han d’ensenyar, alhora han de defensar-se per voler ensenyar. Ves si serà gros, que voler que més gent sàpia més llengües, s’haja de defensar com si fórem creminals. Una de les grans conclusions, de les ponències o de les taules d’aquest simposi és en els mestres. Els mestres són la clau. D’ací la importància de la seua formació inicial (universitaaaaaaaat!!).
«Ja hem dit que tenim un decret de llengües bàsic, moderat i d’acord amb les exigències mínimes d’Europa. Caldrà recordar que el tenim segrestat per un tribunal d’ordre espanol? “EL TSJ” La qual cosa confirmaria la creminalitat dls mestres?»
En aquesta adreça Storify teniu aplegades totes les intervencions, reflexions, aportacions, comentaris dels mestres via Twitter sobre les ponències, i els debats, un regal de Voro Gómez. Us en fareu una bona idea del que ha sigut un gran simposi sobre llengües.
Per molts anys.