Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Aprendre a ensenyar en un context plurilingüe

El professor Joaquim Dolz, que ens ha xerrat d’allò que tenia programat i d’allò que li ha semblat, és un narrador d’històries. De primer, s’ha demanat com era que l’havien convidat a parlar a mestres valencians (gairebé un miler) de com ensenyar llengües en contextos com el valencià, ell que fa anys que viu a Suïssa. Suïssa, per bé que també és un context plurilingüe, no té la complexitat valenciana, ens ha assegurat. Potser que per excusar-se la consciència, el professor ha començat a parlar del seu poble, Morella, de la seua iaia, que va anar just una setmana a l’escola per aprendre a signar, però que ja era plurilingüe, dels carrers del poble quan eren de terra, de Ximo Puig, que era veí de carrer i d’escola, i de llengua, perquè Ximo Dolz parla un valencià de Morella excels, sense contaminar, però ves que ha començat a parlar de com, “com” hem de fer els mestres valencians per ensenyar llengües, si partim d’un context d’una gran complexitat. Complexitat i conflicte, això vivim els valencians, segons ell, un dels conflictes lingüístics més vius. Ací ha explicat l’anècdota del taxista que l’ha portat des de l’aeroport al palau de les Arts, seu que acull aquest simposi sobre ensenyament de llengües. Si ell parlava en valencià, el taxista es feia el mut, conscient que es feia el mut. La imatge, un exemple de cada dia ben valencià, mostra la bel·ligerància del context en el qual els mestres han d’ensenyar llengua i llengües.

De petit, s’ha definit el professor Dolz, era cenciós (si no sabeu què vol dir el mot, aneu a l’Alcover-Moll, jo el faig servir de capçalera, diu). Doncs, bé, jo hi he anat i he trobat això:

CENCIÓS, -OSA adj. Que té ciència (Morella). «És un xic molt cenciós».
Fon.:
sensiós (Morella).

Doncs el xiquet que ha tornat a València, ara la veu de nou Cap i Casal, després de 38 anys. Així que València no és Suïssa ni tampoc és Finlàndia. És cap i casal. I ell era inquiet i cenciós i s’ha dedicat a la investigació. Per això fa anys que viu lluny del país, malgrat que l’havíem convidat a parlar de com els mestres del país haurien d’ensenyar llengües.

Per continuar allò que duia preparat, n’ha parlat del “Decret de llengües valencià”, que ha definit com a moderat i d’acord als criteris que marca Europa sobre les llengües i l’ensenyament. Un decret de mínims, ha dit també, però europeu. Ha deixat entreveure que estava en complet desacord amb un tribunal d’Ordre (TSJ), possiblement jo ho entés així, si fa no fa.

Entre més idees, Joaquim Dolz recomana de construir una competència lingüística col·lectiva, per això cal detectar les dificultats, els problemes, “què” torpedina aprendre. Per exemple, amb la raó, amb la raó científica, qualsevol troba fàcil de defensar això i allò. Però, amb l’emoció, amb l’actitud davant d’una llengua, no n’hi ha gaires arguments (cal que tornem a l’exemple del taxista?).

Si tenim dificultats per ensenyar? Home, Finlàndia, ja que ho dieu…, Suïssa, ja vós ho dic jo, són exemples que estan molt bé. Però a València té una realitat molt diferent; les dificultats són moltes i sòlides, vosaltres les coneixeu millor que no jo (en referència als centenars de mestres que l’escoltaven). La conflictivitat lingüística valenciana és un festival contra la idea d’aprendre.

Entre més dificulats, el professor va indicar que a València vivim una diversitat com mai no havíem conegut, a més que tot gravita entorn de l’anglés (una gravitació excessiva), , viviu una bel·ligerància lingüística important, n’hi ha un excés de burocratització… Cal, per tant, segons el professor Dolz, identificar tants obstacles per regular els aprenentatges…

Resum per arribar a concloure que:

  1. Aprendre a ensenyar a partir de les pràctiques dels mestres, que siguen motiu de formació… (fixeu-vos què funciona i què no)
  2. Privilegiar els usos de les tres llengües (el professor Dolz demana que els valencians han de dominar com a mínim tres llengües.)
  3. Adaptem els projectes integrats a la realitat lingüística valenciana.
  4. Cal elaborar un currículum ascendent (?)

—Això del currículum ascendent què voldrà dir?

 

(continuarà)

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent