Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Si encara no és tard, xa

El doctor en biodiversitat Andreu Escrivà va venir a Bétera a parlar del seu llibre ‘Encara no és tard’, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, que ha editat Bromera. El Canvi Climàtic és el major repte del segle XXI, segons aquest ambientòleg valencià, un comunicador jove però expert que no fa tremendisme ni gaire llenya sobre la fi del món o tot el que els passarà als habitants del planeta si no canviem hàbits i una certa actitud fatxenda de viure dels recursos. Entre més perles, em va interessar que digués que l’educació és fonamental per entendre què passa amb aquest canvi, malgrat que una majoria de mestres no en parlen a l’escola, ni ho han incorporat als seus curriculums. I encara dels que en parlen, de canvi climàtic, el 30% (aquesta va ser la dada que va dir), ho expliquen malament. La primera part de la conferència va servir perquè ens expliqués l’evidència: les dades dels científics, els estudis, els resultats, l’escalfament global…

 

El 98% dels científics coincideixen amb l’afirmació del canvi. Només un 2% posa dubtes, però no posa gaires proves dels dubtes. Una altra observació és que fa molts anys que el canvi climàtic és un fet, per com les temperatures mitjanes globals han variat significativament, sobretot els últims 100 anys, que les dades s’han disparat. I tot aquest escalfament on ens portarà? Tindrem platja a Bétera? Les taronges es faran a Finlàndia i Dinamarca?, el Camp de Túria serà la sabana europea i per això ja han començat a plantar kivis i caquis? Andreu Escrivà no va perdre l’humor en cap moment de la seua intervenció sòbria, fluïda i didàctica (això jo ho vaig gaudir especialment), i convidava a accions a petita escala: parlar de canvi climàtic amb qualsevol excusa, per posar al centre de les converses, dels interessos, dels temes de debat, el gran repte. I aprendre, aprendre, xa, educar-nos en ciència, en divulgació, per formar correctament els joves, l’escola, els mestres. Si de tot això aconseguim aturar la pujada mitjana de les temperatures, i la reduïm en dos graus, potser no haurem fet tard. Ens haurem espavilat i, encara, ens haurem demostrat una mica d’intel·ligència, els homes. Segons l’Andreu, hem sabut detectar el problema, tenim la solució i els recursos per atendre’l, només caldria posar-nos a treballar, però ací apareixen uns altres interessos. Però, ai, encara així cal actuar si volem evitar-nos un estiu que durarà mil anys (Polunin&Grineval&Kolbert).

Convidem-nos a llegir el llibre, a aprendre, i a trobar dades de molt d’interés, curiositats científiques, errors conceptuals que tothom, fins i tot els mestres responsables d’educar, ensenyen malament, o regalem-nos sorpreses intel·ligents, que n’hi ha…

No és només per la salut del planeta, és per la salut de cadascú de nosaltres. Per la teua salut.

Post: a mi no em convenç tant de bilingüisme, per exemple, perquè no crec que afavoresca aturar el canvi (lingüístic): quan el doctor i ambientòleg Andreu Escrivà respon en castellà si li adrecen una pregunta en castellà, l’escalfament lingüístic se’n ressent, és el mateix que era o pitjor. Potser que tothom, també els científics convençuts, han d’ajudar a equilibrar l’excés de temperatura mitjana global contra una de les llengües.

Post2: la xerrada havia sigut organitzada per ASSTECbétera, una associació que promou la divulgació científica.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria, General, mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent