El senyor que signava papers en blanc.
Hi ha actors que es volen convertir en polítics i hi ha polítics que es dediquen a actuar. Avui el Sr Mas ha fet mostra del seu estil exageradament teatral quan en el seu cara a cara amb en Joan Puigcercós li ha donat un full signat en blanc com a demostració que CiU no posa impediments perquè ERC negociï l’Estatut a Madrid.
Donada la seva facilitat a signar papers en blanc, em venen al cap un parell de preguntes: quants papers en blanc ha signat el Sr Mas al Sr Zapatero en les seves intenses relacions dels darrers mesos?. Quants papers més en blanc ha signat el Sr. Mas a d’altres persones dels poders fàctics, espanyols o catalans, en els darrers temps?. Que implicarà i quins costos tindrà per a Catalunya aquesta afició del Sr. Mas a signar papers en blanc?.
Teatre i política.
Un afamat opinador, normalment proper a les posicions de CiU, publicava ahir un article a La Vanguardia que es titulava “Antipolítica”. La tesi era molt simple: actualment ERC, o almenys una bona part dels seus dirigents i quadres, es dedica a fer antipolítica, mentre que CiU i especialment el Sr. Mas es dedica a fer política de la bona.
M’atreveixo, tot i que no sé si hauria de fer-ho davant de tan considerat opinador, a defensar una altra tesi. El Sr. Mas, i una bona part dels dirigents i quadres de CiU, es dediquen a fer teatre (amb minúscules perquè és mal teatre), a actuar de forma exageradament teatral. Ahir a l’entrevista de
la Mònica Terribas
i avui al cara a cara amb en Joan Puigcercós, el Sr. Mas ens ha fet una gran demostració del seu estil exageradament teatral. Per a ell d’això es tracta: de fer teatre. Gesticulacions excessives, sobreactuació, no escoltar als altres, no dialogar i interrompre contínuament, intentar posar travetes i trampes a la persona amb qui es parla, etc..
Per a ells la política es teatre: es tracta de representar un paper que no es creuen, amb un guió escrit pels que els manen, amb un director a sou que té el cul llogat, i amb uns productors, amb molts diners i poder, que decideixen finalment tot el procés de la obra en un bon dinar o sopar a alguna de les seves residències.
Per això els posa tant extraordinàriament nerviosos que hi hagi altra gent que es dediqui a fer Política (amb majúscules), pensant en el país, en les seves petites i mitjanes empreses i en la seva gent, en les seves ciutadanes i els seus ciutadans. Una gent que no representen cap paper perquè diuen i fan el que creuen i el que senten. Una gent que s’escriu el seu propi guió i que es fan dirigir per un dels seus. Una gent finalment que es produeixen les seves obres tenint en compte les necessitats i els interessos del país i de la majoria de la seva gent.
Publicistes o economistes.
Avui i ahir, com habitualment, ha quedat clar que el Sr. Mas havia preparat les seves intervencions amb els publicistes-propagandistes que l’assessoren habitualment i que l’esperonen a fer de mal actor. La seva actitud, el seu discurs i la seva prepotència fatxenda el delataven.
En canvi, en Joan Puigcercós al programa de l’Antoni Bassas o en Josep-Lluis Carod Rovira al de la Mònica Terribas, a més dels seus coneixements, tenen al darrera el treball d’un bon grapat d’economistes, especialistes en finançament, que hi estan treballant des de fa molt temps amb l’esperonament i l’entusiasme del Conseller Huguet. I es notava en els seus arguments i les seves dades.
El Sr. Mas ara no ho té perquè tots els economistes que el van assessorar durant el tràmit de l’Estatut al Parlament, ara han criticat durament el pacte Mas-Zapatero perquè no compleix cap de les condicions bàsiques que hauria de tenir un bon model de finançament: una reducció substancial del dèficit fiscal; un model de finançament de caire almenys mixta, confederal-federal; més diners per a Catalunya. Això ho complia tant el Pacte del Tinell, com el pacte del tripartit pel finançament, com l’Estatut aprovat al Parlament. En canvi, no ho compleix, en cap cas, el pacte Mas-Zapatero.
L’Estatut i la sociovergència.
Tanmateix, ja ha començat a funcionar la sociovergència per a aconseguir que en el referèndum s’aprovi l’Estatut, amb l’acord PSOE-PSC-CiU-ICV, que vingui de Madrid (encara que sigui un “Estatut de tot a cent”) i diuen que, també, per a acabar amb el govern tripartit i amb el seu pacte del Tinell.
Pel que fa al model de finançament, avui el Sr. Mas ha utilitzat com a màxim argument (i la Mònica Terribas també l’ha utilitzat i ensenyat aquesta nit en l’entrevista amb Carod Rovira) un document que increïblement ha publicat el Departament d’Economia i Finances per a defensar el pacte Mas-Zapatero pel que fa al finançament. Casualitat?. Relliscada?. O fet amb plena consciència per l’Honorable Conseller Castells que, de fet, veu com es desenvolupa el mateix model del que ell va ser un dels pares en època de CiU?. El mateix Conseller Castells que també ens donava fa uns dies unes dades d’increment de les inversions en infraestructures en els propers set anys clarament sobrevalorades. Per cert, avui de nou el diari econòmic Expansión, a partir d’un estudi de FUNCAS (Fundación de Cajas de Ahorro), torna a insistir en que, amb el model Mas-Zapatero, si bé augmentaran els recursos impositius de Catalunya també disminuirà el fons de suficiència “que pasaria a tener un saldo negativo”. A més, ens diuen que el model no significarà increments significatius ni de responsabilitat fiscal ni de capacitat normativa, excepte en el IRPF.
Pel que fa al futur del govern tripartit i, per tant, del Pacte del Tinell semblen molt pertinents les preguntes que es fa avui el periodista Pere Martí al diari Avui: qui està interessat ara en eleccions anticipades, abans o desprès del referèndum?; amb la possible expulsió d’ERC del govern es podria renovar en el futur el pacte del Tinell?; estaria disposat el President Maragall a obrir la porta a una sociovergència que probablement acabaria amb la seva carrera política?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!