Ulisses20

Divendres, secundària va tancar el curs 16/17, aquest és el discurs que vaig llegir, a pares i a alumnes. Especialment als alumnes.

“Acabem un nou curs. El 42é de l’escolagavina. Acabem una etapa i n’inicieu una altra. Hem acabat l’escola obligatòria, és una etapa en la qual us ordenen la vida, i us fan passar per unes normes d’obligació en favor del coneixement. I dels hàbits. I dels valors.

Podeu estar ben agraïts de l’esforç dels pares i de l’esforç dels mestres. No sé si podem estar tan agraïts dels resultats. Això ho valorareu cadascú. Us hem entrenat a autoavaluar-vos. No ens enganyem. Siguem honestos. Hui celebrem un sopar d’agraïment als pares, per la confiança dipositada en aquest projecte. Cal reconèixer als responsables de la cuina, el sopar que ens han elaborat. Gràcies. Com que jo també tanque un cicle, el comiat és mutu. Amb vosaltres tanque la meua etapa de director. Ser director, com abans ser mestre, per mi ha sigut un estil de vida. L’equip de mestres ha provat que estimàreu el coneixement, més enllà de les qualificacions. Per molts de vosaltres no ha sigut una etapa fàcil, perquè el món sembla que us posa més paranys que no pensem. Per molts mestres tampoc no és fàcil atendre-vos, perquè massa vegades no ho posem fàcil. A partir d’ara haureu de demostrar de quina cosa sou capaços. No estareu ni tan guiats ni tan aconsellats, i si hem sabut transmetre l’autonomia i la independència necessària us n’eixireu, no sense esforç i coratge.

Triomfar no és ser famós o guanyar molts diners. El triomf personal, l’èxit real, té més a veure en saber ser, ser honest, senzill, humil, i gaudir d’allò que fem. Es comprometre’ns i solidaritzar-nos (ací entren de ple els valors). Aquest són els valors que l’escola ha volgut transmetre a cadascú de vosaltres. Esperem que els feu vostres. I que feu cas de les vostres mares. Perquè si feu cas de les mares tindreu molta cosa guanyada.

No feu mai burla de res, perquè llavors us feu burla a vosaltres mateix. Heu fet burla de la llengua i de la llibertat que hem volgut transmetre’ns. Allò important és que us adoneu prompte de l’error i sapigueu fer camí avant. Si mai necessiteu res, l’escola us podrà continuar ajudant, si allò que demaneu és sincer i és agraït.

Roosvelt deia que l’índex de democràcia d’un país el decidia l’índex de cultura i de lectura d’aquell país. Llegiu i estudieu. I feu cas de les mares. Voldríem tenir un alt índex de democràcia, els valencians. En part, en molta part dependrà de vosaltres, quina mena de país serem o tindrem. Feu-ho possible, i no us oblideu d’aprendre, sobretot ara que tindreu més llibertat per fer-ho. A partir d’ara també formeu part de la història d’aquesta escola, que, com va dir Joan Martín, és un bé social per damunt mateix del present i del nostre passat.

Per molts anys i bona sort!