35 anys d’atletisme escolar: Val i Trenta
Fa deu anys, el mestre Alfred Ramos va escriure la carta de commemoració dels 25 anys dels jocs escolars d’atletisme a Picanya: l’any 1983, mestres de les escoles Ausiàs March, Baladre i Escola Gavina van iniciar el col·lectiu Val i Trenta a Picanya. Aleshores encara era en vigor la llei d’educació de 1970, la Llei d’ús s’aprovaria uns mesos després, i aquells mestres jovençalls es posaven la gorra, enmig d’un sol de justícia, i cap al poliesportiu. Pols, planters d’arbre que trigarien a fer ombra, i la il·lusió dels xiquets per córrer, saltar i llançar, més forts, més ràpids, més alts, que volia Coubertin. Encara passarien per les olimpíades els Johnson, El Guerouj, Bekele, Sotomayor, Bubka, Ottey, Aouita, Moses, Koch, Coe, Zelezny, Edwars, Anna Fidèlia, tants homes i dones que ens han fet gaudir l’atletisme.
Divendres vam celebrar la 35 olimpíada escolar a Picanya. Han passat els anys, han passat tantes coses, els arbres s’han fet grans, que comencen a fer ombra, i alguns dels homes i de les dones d’aquell col·lectiu encara feinegen amb la gorra per les pistes d’atletisme, amb les banderes de jutge, els cronòmetres i la il·lusió gairebé intacta dels primers anys. N’hi ha absències, però de segur que hi són, espiant-nos si encara mesurem bé, aquella marca, aquell salt, aquell crit perquè ningú no passe la pista mentre arriben els corredors a la recta d’arribada.
L’objectiu era potenciar i estimular la pràctica esportiva escolar. Com diu Alfred, els jocs escolars són un festival, n’hi ha xiquets que ocupen un lloc destacat en la memòria esportiva local, com n’hi ha mestres que eren fadrins i ara ja són en els jocs amb els seus néts. La normalització era un altre objectiu, la llengua dels jocs, la música de l’ambient (ai, si n’hi ha feina per fer).
Divendres vam viure un jorn especial, 35 anys després, al poliesportiu de Picanya, i l’escola era la protagonista, de nou. L’atletisme escolar és una festa per l’esport, en la seua fase més pura i amateur, quan els atletes són encara a l’escola i es preparen amb els seus mestres per voltar, córrer, saltar, llançar amb aquella idea del Coubertin, que volia uns jocs olímpics polits, solidaris, de l’home contra ell mateix. Allò que van iniciar uns quants mestres, el 1983, amb la Llei d’ús acabada d’estrenar i un poliesportiu d’arbres petits, Alfred Ramos, Olga, Vicent Calabuig, Toni Herrero, Jose Luis, Vicent Pastor, la colla invencible dels Val i Trenta, és una realitat de la història escolar i esportiva del patrimoni de Picanya.
Divendres vam veure grans proves, bones històries d’un present que fa goig. Els atletes, els mestres, els jutges de pista, el públic —divendres era dels dies de major afluència, de la història d’aquests jocs—, i vam viure marques increïbles. Entre els rècords aconseguits, destaca la participació d’Emma Jiménez, alumna de quart de primària de l’escolagavina amb tres medalles d’or i dos aconseguiments extraordinaris: el rècord de salt de longitud, categoria benjamí, el va sobrepassar en 14 cm, feu 3.80m; el rècord dels 50 llisos el baixà dues dècimes, el deixà en 7segons i 6 dècimes. Atenció, perquè la marca de salt de longitud era en poder de Maria Llabrés de l’any 2012. Maria s’ha proclamat enguany campiona de l’Estat en categoria infantil en la cursa dels 300 metres en pista coberta. Això d’Emma també porta fusta d’una futura atleta de molt nivell.
Que no havíem dit que això dels jocs escolars d’atletisme són també una sembra olímpica a llarg termini…