Fins a quin punt el PSOE vol canviar d’alïats al Congrès dels Diputats?. ERC i IU-ICV deixerien pas a CiU i PNB?. Potser les coses són més sencilles, almenys de moment. Davant de l’ofensiva del PP, tàcticament el PSOE està obligat a prendre la iniciativa amb l’aprovació de lleis fonamentals del seu projecte de reforma.
El nou Estatut de Catalunya és una d’elles, molt principal, però no convé posar tots els ous en aquest paner. D’aqui la importància d’aprovar la Llei de Pressupostos de 2006, la LOE o, més endavant, una llei de reforma impositiva. En aquest context, al PSOE li convé, tàcticament, tenir el màxim nombre de suports possibles per deixar sol al PP a l’oposició. Simultàniament, li interessa tenir diverses alternatives per constituir majories parlamentàries i no dependre només d’uns grups polítics determinats. Pel que fa a CiU, sembla obvi que li interessa guanyar influència i protagonisme polític a Madrid per tal de tenir-ne més també a Catalunya. Tot això és qüestió de tàctica política. Un camp en el que tant Zapatero i Rubalcaba com CiU semblen moure’s amb gran comoditat.
Per a Catalunya, però, avui el més important és l’aprovació d’un nou Estatut, potent i ambiciòs. Una qüestió estratègica, que no pot dependre de les conjuntures tàctiques ni dels interessos partidistes. Cal anar amb compte que, tal i com assenyala l’Albert Sáez, la tàctica de Zapatero de rifar-se el suport de CiU i d’ERC, en una maniobra que preten debilitar al PP, no acabi afectant l’opció estratègica d’aprovar el nou Estatut i el nou model de finançament que ens calen. S’han de tenir les reunions informatives o deliberatives a nivell bilateral que calguin, però les reunions decisòries sobre el nou Estatut han de ser unitàries. Dels quatre partits catalanistes que el varen aprovar a Catalunya amb el PSOE. Només amb la unitat tindrem un bon Estatut i un model de finançament com cal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!