La inutilitat de la poesia

Aquesta vesprada hem tancat el Maig literari al Centre Cultural de Picanya, amb el lliurament dels premis de poesia Camí de la Nòria que organitza l’escola d’Adults. Un jurat de luxe i tres guanyadors que han llegit l’obra premiada. Una cloenda exquisida amb un producte final excels, extraordinari: Vicent Camps i Miquel Pérez, veu i guitarra. Feia anys que no escoltava Vicent Camps. Si teniu cap responsabilitat en un ajuntament, o regidoria, o compromís, convideu aquesta parella a llegir. El poble, l’escola i el país us ho agrairà. Jo m’he quedat d’un tros. Hi havia a la sala el poeta Lluís Roda i el poeta Marc Granell, ànima d’aquests premis, que ens ha adreçat un sentit discurs en favor de la cultura, d’aquesta illa que és Picanya. La guitarra de Miquel Pérez Perelló és un altre regal. Sí, la tria era Marc Granell, però podien haver sigut més poetes. El Maig literari és un programa en favor de la lectura molt gruixut. El documentari inicial ha fet un recorregut de deu anys d’impressió. Per molts anys.

«Els poetes són els éssers més inútils que hi ha sobre la terra —diu Marc Granell en un dels seus poemes més bells—. I és que els poetes no fan res de profit. No fan fàbriques. No fan guerres. No fan negocis. Per no fer, no fan ni tan sols diners amb allò que fan. Que són ales. Que són febres. Que són somnis. I per això mateix —conclou— els poetes són els éssers més imprescindiblement inútils que hi ha sobre la terra.»
Un altre miracle valència són, d’uns anys ençà els recitadors i els músics que els acompanyen: ves que tenim cantants, músics… Però dels primers que va iniciar l’acostament del fet poètic al públic n’hi ha Vicent Camps, de Xirivella. Josep Piera també m’agrada molt com recita March, el recordeu ací en aquest mateix escenari, a Picanya? A Vicent Camps l’acompanya Miquel Pérez Perelló, a la guitarra. Miquel també canta, composa, i no para. Entre més exquisideses té un Homer que és un deliri, ben fet, excels, una Odissea. M’ha sorprès tan gratament de comprovar que no paren, amunt i avall, pobles, places, instituts… (que passa amb l’Ateneu de Bétera, que no els contracta, ja?). Hui diran Marc Granell, Vicent Camps i Miquel Pérez Perelló. Tots dos ens han presentat això, la inutilitat de la poesia. Sort de l’ànima. I dels versos. I dels poetes pobres. Sort de l’ànima. I dels versos. I dels poetes pobres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *