La pandereta del TSJ contra la llengua dels valencians

El TSJ ataca de nou els valencians, amb una sentència parcial ajustada a la conveniència de la dreta rància i casposa del pp. Cap sorpresa. Ens hagués sorprés que durant tants anys com el pp va governar contra la llengua dels valencians, contra els mitjans que la usaven, o contra associacions que la feien sobreviure, n’hagués dit alguna cosa en favor. Però ara mateix, aquest estil de justícia franquista no sorprén. Abona allò que fa anys ve passant, tan descaradament. Els valencians som sota unes lleis que no només no ens convenen, sinó que són fetes contra nosaltres. A consciència. Ara que el pp és a l’oposició, a València, fa ús del contrapoder de la justícia per entorpir, malbaratar, i destruir qualsevol procés de recuperació valenciana, entre més de l’educació.

Ves que el pp ha robat, ha fet mal ús de les institucions, ha malversat, ha corromput, i ha festejat amb accions predemocràtiques. Ves que la justícia del TSJ li ha perdonat tota aqueixa política de ruïna i impunitat. Doncs no en tenen prou. Ni guanyant democràticament unes eleccions (malgrat que el pp va usar fons il·legals per les seues campanyes), poden els valencians fer política, si als jutges de pandereta els pega per decidir políticament a conveniència de la seua ideologia. Perquè la decisió última és interpretativa i per tant política. Oimés. Al TSJ, que governa per boca del pp en minoria, no li interessa que els xiquets valencians aprenguen valencià, anglés i castellà. Que ho facen d’una manera més eficaç i productiva. No els interessa que els valencians siguem plurilingües, no. Allò que volen és que no aprenguen sinó una de les llengües, la seua heretada i imposada per la dictadura, que continuem analfabets funcionals i, fins i tot, trompots com ara una majoria de polítics del pp.

Si fóra per justícia, qui es negaria a ensenyar i aprendre com més llengües millor?

Al TSJ els la bufa que la majoria de centres valencians hagen triat el model Avançat de llengües (o justament és això que els fa mal?), els la bufa que encara afavorint l’ensenyament del valencià a llarg termini, el desavantatge en el qual vivim, respecte de les altres llengües, és d’anys llum de distància. En tots els sentits i en tots els àmbits. Allà en aquella casa del TSJ, no sé quina proporció de jutges, fiscals, advocats, procuradors, tècnics, funcionaris, fan ús habitual del valencià, però no arriba a l’1%, potser ni a l’1 per mil. Tant se val, els la bufa: ells no volen que siga ni aquest 1 per mil en la llengua dels valencians. És això el que els fa mal. Per això ens ataquen, als valencians, per això aquesta mesura és un insult. Una nova cacicada espanyola, que disfressen de justícia per atacar el govern valencià triat democràticament.

La provocació també és un avís. Similar a allò que passa a Catalunya. Amb la dependència d’aquest Estat, les seues lleis, la seua justícia de pandereta, la seua economia que ens castiga a posta…, els valencians mai no serem ni podrem fer res. Malviure d’esclaus. Cal llegir aquesta nova acusació com una raó més per construir la independència dels valencians. L’única via possible de llibertat, de la política i de la justícia miserable que volen imposar, polítics i jutges, fins i tot per damunt de les urnes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *