Les cooperatives també són escola concertada

Ahir vam cantar per l’escola. La Unió de Cooperatives valencianes ens havia convocat a la Foia de Bunyol, en un auditori espectacular. No sé si ho havíem fet a posta o era casualitat, però ja ens anava bé defugir l’efecte contra-escola de la manifestació de dissabte a València, on uns milers de rancis atacaven la llengua dels valencians. Atacava més coses, aquella moguda de monges, capellans, famílies de dretes i de dreta extrema, i focalitzaven l’atac contra el decret de llengües del conseller Marzà i el seu equip. A Bunyol ens aplegava el repte de la visibilitat davant el món, l’escola cooperativa encara no en té prou, de visibilitat, per a la feina que fa. Però també ens aplegava la música, la cooperació, les llengües —sense excluir-ne cap—, el respecte i la voluntat de cantar gratuïtament, en favor de l’escola.

En un concert tan entusiasta s’apleguen molts esforços, cal molta col·laboració gratuïta, i una voluntat decidida d’anar plegats, mestres, xiquets i famílies, perquè l’escola ho mereix, i la música. Ho deia Steiner, que a dalt de tot de l’escola bàsica, després de la matemàtica, cal la música. I ves si enguany hem fet esforços per aconseguir-ho. Als mestres de música, als xiquets que canten, als músics, als mestres que hi col·laboren, a les famílies que ho permeten, a l’organització, per molts anys!

UCEV, la unió de cooperatives d’ensenyament valencianes, ha aconseguit de dir-ho amb música a través de la veu de cinc-cents alumnes: som cooperativa, fem ensenyament públic! Això és, treballem per millorar l’escola, la ciència, per aprendre i estimar les llengües, per defugir l’exclusió i la ignorància. Que tinguem sort, que hem acabat cantant, però avantposant el treball, la il·lusió i el compromís ferm. Sense, potser que la sort no seria suficient.

Ahir també n’hi havia “trobades“, a Borriol, Vallada i Vinaròs. Dissabte es lliuraven els Sambori a Llíria. L’Octubre Centre de Cultura Contemporània acollia les IX Jornades ComparTIC d’Un Entre Tants. A la Beneficència, a València, hi havia una altra jornada per educar en la igualtat… Però els mitjans convencionals només han parlat de la concentració de beats a València. No han dit res, o han dit ben poc d’una escola entusiasta, activa i ferma, que defuig les exclusions, el victimisme, l’insult o fins i tot l’amenaça. A València, dissabte hi havia falta de respecte i amenaça contra la llengua dels valencians. Una torpesa gratuïta animada per una església que té animadversió a la llengua. I ves que aquests reben més subvencions i més ajudes, directes i indirectes, que tanta activitat com feia l’escola durant el cap de setmana. Però els mitjans, ja ho va dir Malcom X, ens faran veure allò que no és, en fer notícia d’allò que interessa qui els paga.

L’escola cooperativa també és escola concertada. És cert. Però és molt diferent d’allò que cridaven pels carrers de València els enyoradissos franquistes de l’enciclopèdia àlvarez, dissabte passat: no només som diferents i som cooperativa, és amb quin goig ens desmarquen de males arts. I amb quin goig cantem per la llengua i per l’escola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *