Intel·ligència a l’escola

En quina cosa és intel·ligent, l’escola? Què aporta en intel·ligència cada mestre? Què has fet avui que afig intel·ligència al dia a dia escolar?

Què fa un arbre abans de morir-se?, em demana un llaurador que acompanye perquè em diagnostique un camp. No ho sé, què fa? “Florir”!, s’exclama. No t’hi has fixa’t mai? Un arbre abans de morir-se fa una floració extraordinària, per deixar-hi rastres de vida, potser és l’últim que fa, quan ja no pot res més. Res de res.

Jo sí que em demane com podem fer intel·ligent l’escola, què la fa brillant? Que acabe el dia, pels volts de les cinc, i puguem dir-nos: un altre dia que hem afegit valor, els mestres. Els alumnes. Les famílies. Vigilar que cap alumne no estiga desemparat?, ajudar que tothom puga aprendre?, fer-los descobrir on erren perquè puguen avançar?, potser tot això són accions, el deure de cada mestre que atén a l’escola, però què fa d’especial cada mestre, perquè sentim que l’escola és intel·ligent?

Potser que ens embadalim, i no acabem de saber què cal fer. Potser que dediquem moltes hores a fer de manobres, de mecànics, de forners, que treballem a l’obrador, l’ofici de mestre, però i la intel·ligència?, en el sentit més estricte, quan ens aturem a pensar-la, a comprovar si en posem un gram, un quilo o gens ni mica? Com sabem si aquell xiquet que no s’estima la matemàtica, acabarà estimant-la, unes hores més tard? Com podem estar segurs que voldrà aprendre’n més? De fet, si això no passa, com podem sentir-nos satisfets, els mestres?

El llaurador em diu, abans de baixar del cotxe: t’ha impressionat això de l’arbre, no?

[continuarà]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.