Toca aprendre cada dia, xa

Els mestres feien bona cara. De normal la fan, una bona cara cada dia per rebre els xiquets. Fóra el mínim, de rebre de bona gana els xiquets cada matí. D’una altra manera, sigues fiscal o llaurador o enginyer, però no sigues mestre. Avui feien bona cara, els mestres, després d’això d’anit a València, en la primera jornada de formació 2017 organitzada per AKOEeducació al col·legi Juan Comenius, al barri de Marxalenes —per cert, ja sabeu què vol dir aquest topònim, Marxalenes?

Enric Queralt va explicar durant una hora per què hem d’ensenyar els alumnes a llegir en pantalles. Ho va dir abans de començar, que no correria, volaria. Queralt és, potser, un dels formadors més ordenats, sistemàtics i concrets que ha convidat Akoe mai. Sense retòrica, ni pre-literatura ni roba sobrera: es treu l’americana, s’arromanga els punys, deixa el rellotge en un cantó, i comença a disparar a dret: les pantalles van passant a velocitat de la llum, i les idees, per lògica i sentit comú, provoquen que ens preguntem a cada segon, a cada mig segon “Com és que no he tingut en compte això” “Com és que això encara no ho faig” “Com se m’ha passat d’explicar això als xiquets abans de dir-los cerqueu informació a Google…”. Seixanta minuts, que ens té així (!), agafats l’Enric, a planificar, organitzar, ajudar, acompanyar, ensenyar, com?, com?, com heu explicat als xiquets que cal ordenar la informació a la xarxa? Que no ho heu explicat? Que no sabeu que han de saber les fonts on cerquen, qui escriu, quin rigor té el contingut, quina llengua, si és patrocinat, si és científic… Sabeu els mestres si els xiquets saben què van fent en cada moment a l’aula o els deixeu a la dula? Quan els encomaneu un deure a casa, ja sabeu si tenen connexió? Si els pares els podran ajudar? Per cert, ja sabeu quants xiquets de la vostra aula tenen connexió a casa i quants no en tenen?

En aquell moment, hauran passat quinze minuts, vint màxim de la conferència, el professor Queralt ja ha fet sis o set quilòmetres a l’escenari, no para, no respira, alena, gesticula, imposta veus, fa mirades, explica ironies, ens deixondeix, mestres!!!, i torna a l’índex per recordar-nos on som de la seua exposició, per on ca… Con-ti-nu-em…, sense perdre rigor i lògica per les coses, perquè no vol, de cap manera que deixem res a l’atzar, sinó que els mestres sistematitzem com ensenyem —com??, ja ho sabem fer?, ja ens hem demanat prou com de responsables som els mestres en l’aprenentatge dels xiquets… Queralt va deixant anar uns quants referents, el Cassany, per exemple, que és l’únic que ha publicat un llibre en català que orienta com ensenyar a llegir/escriure en pantalla, a més de dos quadernets de la pròpia Generalitat de dalt, que ens poden servir per orientar-nos en el primer inici…

M’agrada particularment com comença l’Enric cada conferència: amb un índex. Un índex d’una intervenció ja és un compromís d’allò que t’explicaran, sense subterfugi. Si fa no fa com hauríem de començar la classe cada dia els mestres? Avui parlarem d’això, farem allò, aprendreu això potser, ho comunicareu així… Acabarem amb això. I avaluarem el dia. Un índex d’allò que fem a classe cada dia abans de començar també és una manera de començar. Una declaració d’intencions (de programació, de rigor, d’un oferiment professional…). En això, les seues intervencions, Queralt té uns principis que no canvia.

Aquest índex ja predisposa a una conferència acurada, preparada, culta, amb referències internacionals, locals, d’identitat, i arrelada a la nostra particular situació de mestres valencians. Si demanes al professor Queralt que ens parle de lectura en pantalla, abans de venir haurà estudiat què diuen els papers de la conselleria, què n’hi ha de publicat a València i a Barcelona sobre això, quins són els referents propis i els internacionals. I farà comparances d’on som i on ens hauríem de demanar d’ésser. És exigent i vodria que els mestres fórem exigents.

Més detalls, de la intervenció d’anit a València del professor Queralt, és la triple intensitat “ús de la llengua”, “la presentació digital” i “la intensitat gestual”. Una llengua acurada, ràpida —ves que els valencians tenim aura d’un parlar ràpid, però res a veure amb aqueixa velocitat supersònica queraltiana—, amb una gesticulació corporal de molt de moviment i una informació en pantalla molt abundosa (excessiva?) —aquesta vegada no ha dit si compartirà el treball, si el publicarà en un llibre (ep, no fóra una bona idea, això?), un còctel terratrèmol que ens obligarà a continuar llegint i formant-nos en lectura, però sobretot, ens obligarà a parar, reflexionar, estudiar i tornar a la pràctica, després de cada intervenció. Res d’estrany, ben normal després de cada activitat formativa si aquesta intervenció-activitat formativa és eficaç o mínimament adaptable a l’escola.

Avui hem comentat les jugades d’anit, entre els mestres. Impressionant, excels, brillant, intens… Potser que siguen mestres-fans, de l’Enric Queralt. Que no siguen completament objectius en excedir-se. O potser no. Indubtablement, la presentació d’anit els mestres d’escola i d’institut l’hauríem de tenir a la tauleta de nit, i repassar-la abans de dormir-nos. I també l’hauríem de tenir penjada a l’entrada de l’escola, per començar cada dia la pràctica d’ensenyar i d’aprendre.

[continuarà]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.