Akoe és un referent en la formació dels mestres

Avui comencen les jornades d’hivern de l’Escola de Mestres a València. L’escola de Mestres és dins el grup cooperatiu AKOE, nou escoles que apleguen experiència, idees, col·laboració i entusiasme en favor de l’educació. En només deu anys, han sigut capaços de construir un espai rigorós de debat i innovació, que ja és un referent entre els mestres valencians. Si bé l’objectiu principal no era aquest, el recorregut vital els ha portat a crear un xarxa on la formació és el major repte. Fa uns dies ho explicava un altre mestre singular, Xavier Melgarejo: allò més important per a l’escola, allò que la farà créixer, canviar, ser capaç d’afrontar el futur i la incertesa són els mestres i la seua formació. És ací la clau de l’escola del nostre país. Però compte, no li val qualsevol formació, ni tanta quantitat d’oferta formativa. Els mestres no hem caigut d’una figuera, no venim buits o despullats al món, carretegem un munt d’anys de treball, de bones experiències, i no li val qualsevol cosa. Cal ser rigorosos, quan fem venir quatre-cents mestres a formar-se. Tot no li val, i ací tota pedra no fa paret. Per això ha sigut tan important la feina d’AKOE i la seua escola, que cerca, destria i selecciona una formació que obri via, desempolsega, i mostra què hi ha a la pròpia escola que l’escola ha de saber potenciar. En formació n’hi ha molt d’espavilat que viu del conte, molt de xarraire de discurs sense substància. I per això la feina d’AKOE és tan singular i honesta. Els mestres ja treballen durant moltes hores a l’escola i quan els convoquem fora d’hores, aprofitant el seu horari particular, hem de ser capaços d’oferir-los qualitat, investigació, i pràctiques que puguen portar l’endemà mateix a la seua aula. A Finlàndia ja fan una selecció excelsa dels seus mestres, duríssima, i nosaltres que ja comptem amb bons equips, hem de ser capaços de formar-los encara millor. Coincidim amb Melgarejo que ací hi ha la clau: en la formació dels mestres. Que no s’hi val a badar. Ni a donar peixet. Ni embolcall.

Hui i demà hem convidat tres escoles catalanes de primer nivell, amb experiències tecnològiques a l’aula que pensem que els mestres valencians han de conèixer. Hem convidat a València Coral Regí, Jordi Musons, i David Atzet. Obrirà la vesprada el professor Enric Queralt, un altre segur en la formació dels mestres, hui sobre la lectura en pantalla.

Els mestres ja sabeu que defugim alguna responsabilitat, de tantes com la societat encomana a l’escola. Entre més, hi ha una certa angúnia a portar tecnologia a l’aula, o a deixar que els xiquets en porten. Però els xiquets en fan ús, amb o sense l’escola, i n’aprenen. Qui els ensenya a usar-la? Com? Si no ho fem els mestres, ho faran els pares? I no fóra millor que l’escola es preparés amb garantia, per guiar-los adequadament?

[continuarà]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.