El taüt, la cara tapada, els ulls delitosos

Jo també he vist amb pena aquella escena als mitjans digitals, d’uns policies (!) amb la cara tapada passejant un taüt per la ciutat. He repassat algunes imatges, els ulls que miraven la càmera, la braga tapant-los mig rostre com si ens volguessen dir (intocables!), el sentit dramàtic de manifestar-nos, ep, de manifestar-nos pacíficament i transparentment, és un dret del qual deuria gaudir tothom… Però en aquest cas, aquest fer-ho contra algú concret que és un partit, si voleu un partit pacífic, punyent, valent com pocs… Aquest escenari dramàtic i assajat jo l’havia viscut una vegada a València, fa més de trenta-cinc anys: érem estudiants, joves, futurs mestres i com que l’escola on estudiàvem era en ruïna, ens van tirar al carrer: aquell any, vam aprofitar dos edificis prefabricats per continuar estudiant de mestres tres grups, així que van decidir que faríem rotacions; de cada tres setmanes, en descansaríem una, perquè no hi havia espai suficient per a tothom. O no se’ns volgué atendre, als futurs mestres, perquè no érem prou importants aleshores. I un dia se’ns va ocórrer d’eixir al carrer amb un taüt prefabricat que simbolitzava l’enterro de l’escola, si els futurs mestres érem tractats d’aquella manera. Sens dubte que la idea tenia més gràcia, més aparença, que no això d’anit a Barcelona. Centenars de policies o guàrdies civils encoberts amb un taüt no són, per dir-ho fi, de convidar-nos a ballar o a menjar pastissets. I si els homes reclamen dignitat per la seua feina, els policies i els guàrdies, potser que haurien de començar a posar-la ells mateix, tanta dignitat, en evitar els abusos comesos. Demanar perdó no hauria de ser tan difícil, per tants casos com s’ha comprovat on han intervingut desproporcionadament. Acceptar una herència i unes maneres tan poc adients al segle XXI, tampoc. A segons quins policies i guàrdies no els hem vist manifestar-se, per exemple, contra uns altres partits que, aquests sí, havien comés tantes irregularitats i il·legalitats que no cabrien en un llibrell. No els hem vist manifestar-se contra maneres i estils que han depassat el respecte i la dignitat contra homes i dones lliures, contra joves innocents, quan tants dels seus han abusat de l’ofici que representen. No els hem vist posar el crit en el cel quan, molts dels seus, han exhibit maneres franquistes contra la llengua ja ben entrat el segle XXI. El taüt és un símbol o és una amenaça? La cara tapada simbolitza “Ara m’agafaràs por, perquè no sabràs qui sóc?” Què vol dir tot plegat, clandestinitat i opacitat contra transparència?, i la mirada, sinyors de la seguretat, ens reclama quina cosa?, que no sou al servei dels homes i les dones lliures, sinó en favor del poder?, dels bancs, de l’església, dels amos, com a l’època franquista?, o bé que, per damunt de lleis i normes —a propòsit redactades per hereus d’aquella causa pendent—, els valors universals seran inqüestionables, els drets humans seran la vostra causa?, per exemple, l’honestedat, la confiança, la igualtat, la justícia, la llibertat d’expressió…

De totes tres coses —el taüt, la cara coberta o els ulls delitosos— no sé què ens trencaria més l’ànima, en un país democràtic cent per cent. En una situació actual nostra, l’amenaça és preocupant i signe d’irresponsabilitat política.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *