Ulisses20

Concert en directe de Dani Miquel, Àlvar Carpi i Josep Alcover a Bétera. D’impacte.

L’auditori del palauet s’ha omplert de xicalla, de pares que també feien de xicalla, d’una vivesa que pocs músics són capaços de produir, ara mateix, en els directes amb el públic infantil. Contra la inclemència del temps, dels mitjans que ja fa tres anys que són muts i cecs, contra una infrastructura valenciana més professional que ajude les produccions pròpies, contra la pobresa d’horitzó que ens han barrat a ponent, estrangers i colons, i tost els adjectius i agulles de fer mal que vulgueu afegir, apareixen els miracles. Dani Miquel és un miracle, pels productes acurats que fa, i pels directes: feia molts anys que no teníem un referent en els escenaris que fes viure tant de goig als xiquets (i als pares amb xiquets menuts), que els propis xiquets cantaren aquelles lletres com si foren seues (en realitat ja són seues), que la cultura popular de la qual beu aquest home extraordinari pugés tants graus, que tothom visqués aquella hora com si no hi hagués món, ni penes ni putaes a manta, carrer enllà. Sí, DaniMiquel trio és una de les coses més grans dels últims anys, a València, en aquest país que, malgrat tot, sap traure pit, alenar i oferir productes de primera.
Després, la dona i els fills, i ell mateix treballen per vendre els musiqueries, els contes, els cd’s, d’edició pròpia o d’Andana, llibres i discs acurats, excelsos, i moltes famílies que no ho pensaries mai, s’emporten a casa una llengua popular, acurada, tan rica… Amb una indústria al darrere, organització i voluntat, no caldria passar per segons què. Però n’hi ha que van espavilant-se sense esperar que algú del cel ens envie l’arca o el velló d’or.

Per molts anys, DaniMiquel!