Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Rita, com podia saber res!

S’ha mort Rita, l’ex de València. Una figura política d’extrema intolerància, ambiciosa i populista. Entrenada a maltractar milers de valencians, en canvi de tenir-ne aviciats uns altres milers. Aquests dies tot seran lloes i clams, fins i tot dies de dol regalats, un dol que no han tingut homes i dones de la cultura, la ciència, l’art o la universitat… Perquè ella i els seus ho van impedir expressament, fins i tot burlant-se’n!

Sembla que no recordem qui ens va obligar a tres anys sense mitjans en valencià —Joan Ribó no ha dit que això també mereixia dol. Fa anys que els xiquets valencians tenen prohibida la llengua als mitjans, per gràcia de Rita i els seus, però això no sembla que pese en la balança. Fa anys que als valencians ens van prohibir de veure i escoltar uns altres mitjans, un atac a la llibertat sense precedents en democràcia, excepte si la democràcia és com és, de magra i prima, però això tampoc no pesa. Ni compta. Rita va prohibir personalment que pogueren actuar músics, cantants, actors en els teatres de València, perquè ho feien en valencià. Va prohibir que les companyies de Catalunya actuaren en català. La mateixa Rita que ara ploren i plora la caverna, va xuplar-se milions d’euros per passejar-se en cotxe amb un altre calavera, un passeig ‘ferrari’ a compte de milions d’euros que els valencians haurem de pagar durant anys, mentre milers de valencians es morien de pobres, sense feina, sense casa, mentre milers de joves malvivien sense futur, ella vivia de luxes, de lloes, de falles, de regals… Sí, la mateixa Rita que ara ploren, va consentir el lladrocini d’empreses públiques, ordit des de l’ajuntament que tenia en propietat en canvi de campanyes de corrupció, però que ella no sabia res, que només era alcaldessa, que no podia saber res…

La mateixa dona que es burlava i insultava la llengua dels valencians, que es rifava dels morts en l’accident del metro, que ens denigrava cada dia amb aquell estil, enriquia amics i amigots sense mirar-ho. Però ella no sabia res. Com podia saber res! Per no mirar, que va consentir el saqueig continu: el papal, el de la fórmula, el dels vaixells, el de la fira de València, el de l’aigua, el dels morts, els que no sabem, els que no diran… Però ella no sabia res, perquè només era alcaldessa, pobra.

Ella, Rita, que va disparar contra el Cabanyal i els seus veïns, contra els barris, contra la decència, aqueixa dona no sabia, no podia saber, si només era alcaldessa…

Voldrien que li plorés l’escapulari? Que ens fes pena, o llàstima?, oh pobra, com podia saber res, si només era alcaldessa… Senzilla, tímida, innocent…Oh, oh.

Ja llegireu Dant i sabreu destinar a quina planta del soterrani infernal cal enviar la penyora. Bona cosa de dies i anys per endavant i a l’agost figues i most.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent