Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Balzac i el coronel Chabert

Diu Josep Pla a El Quadern Gris que Balzac és avorridíssim, pesat. Que no hi ha manera de trobar en les seues novel·les un adjectiu precís, exacte —un adjectiu que responga a la veritat.

En canvi a mi m’ha agradat aquesta novel·leta breu, El coronel Chabert; l’he tornada a repassar i n’he subratllat unes quantes frases, poques, és veritat. Allò que m’ha agradat, a més del personatge del coronel i el seu advocat, Derville, és el caos d’una granja als ravals de París, on s’hi ha refugiat el protagonista d’una història de retorns. I sobretot m’ha agradat aquesta brevetat: dos mesos de 1832 i un text de vuitanta pàgines:

“Al fons d’una cort bastant espaiosa, s’alçava, davant la porta, una casa, si és que aquest nom s’adiu a un d’aquells casalots construïts als ravals de París, i que no són comparables a res, ni tan sols a les més esquifides habitacions del camp, de les quals tenen la misèria sense tenir-ne la poesia. En efecte, enmig dels camps, les cabanes encara tenen una gràcia que els donen la puresa de l’aire, la verdor, l’aspecte del prat, un turó, un camí tortuós, una vinya, una bardissa, la molsa dels sostres de palla, i els utensilis campestres; però a París la misèria no és sinó augmentada per l’horror. Aquella casa semblava a punt d’enrunar-se. Cap dels materials no hi havia tingut la seua autèntica destinació, provenien tots de demolicions que es fan cada dia a París. Les finestres no s’assemblaven gens entre elles i estaven col·locades de manera estrafolària. La planta baixa semblava ser la part habitable, estava aixecada per un costat mentre de l’altre les habitacions estaven enterrades per una eminència. Entre la porta i la casa s’estenia un clot ple de fems on s’escolaven les aigües pluvials i domèstiques.”

“L’home que va decidir la batalla d’Eylau viu ací”

Quan l’home torna de matar russos, o polonesos o alemanys (prussians?) per tota Europa, ja sembla que no havia de tornar, que ningú no l’esperava ni dibuixat: “Els morts, fan malament de tornar?”, sembla que es demana el mateix coronel, perquè el creuen mort de fa anys, de fet certifiquen que és mort i la dona ja s’ha tornat a casar i té dos fills del nou matrimoni, malgrat que ella rep un parell de cartes, però això a cosa feta… I de ric, el coronel torna d’entre els morts per convertir-se en un pobre desgraciat sense res, ni nom, ni casa, ni diners, ni història, ni joventut… Ara, sap explicar què li ha passat, sap contar una bella història, i això encara semblaria que el salva del no-res, durant uns anys… malgrat que tinc alguns dubtes de la traducció, jo també en recomane la lectura… Enric Iborra l’ha triada per comparar-la a un altre retorn a casa, “La dona d’en Martin Guere“, i encara amb el retorn principal de la literatura, l’Odissea.

Quan Pla va dir això de Balzac tenia vint-i-un anys, i Balzac feia cent anys que era mort, considerat, malgrat allò dels adjectius, un dels millors novel·listes del segle XIX.

 

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent