Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Per un sopar carabassenc

elpa“Sobre la llar flamejava un gran foc; i se sentia l’aroma del cedre bo d’asclar i de l’arbre d’encens que hi cremaven… (en realitat, llenya de taronger) I hi prosperava també, sobre el pati d’un corral blanc una parra novella, amb els raïms pansits; morts gairebé tots els pàmpols, i dues llums enllumenaven de rengle, amb una claror molt blanca, l’una enfront de l’altra, la xicalla que hi jugava distreta, embadalida, i a l’entorn hi havia alfàbega salvatge, morades violes i espígols, que allí, un immortal que hi vingués, s’hi hauria embadalit mirant i hi hauria esbargit el seu ànim”

Sobre una versió de l’Odissea, de Carles Riba, adaptada a la nit carabassenca de l’Ateneu.

Anit vam sopar-ne més de quaranta a l’Ateneu de Bétera; sopar seria una metàfora, n’hi ha que van repetir, fins a tres vegades, d’aquelles fonts o plàteres homenatge a una carabassa i a cent maneres de cuinar-la. Un sopar homenatge a la carabassa, voldria dir reconèixer un producte agraït, vingut d’Amèrica qui sap lo, i trobar-nos un grapat d’amics per festejar la cuina, la bona taula, el vi (no podia faltar el vi damunt la taula) i el pa. Perquè el pa de carabassa que va fer Pili va guanyar tots els altres plats, bons, excelsos, endolcits que semblava que era un sopar de postres, amb les coques, les cremes, les mandonguilles, les pastes, els patés, les amanides, i els dolços moniatos farcits amb formatge, la botifarra de ceba. I encara en va sobrar per tornar a convidar quaranta lladres més, o fartaolles, o bons vivants… Una festa que hauríem de repetir homenatge a la taronja. A veure si em fan cas, doncs, homes i dones de bon judici de l’ateneu de Bétera. Una festota per la cuina, per la conversa, pel foc, per l’Ateneu…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent