Violència judicial, entre més dubtes

La justícia què vol, contra la llibertat? I la llibertat, què demana de la justícia? Protecció, en canvi de punició? Però en el nostre cas (València encà és dins d’Espanya), el desfici sembla fet del revés, perdem llençols a cada rentada. Això és, cada colp la llibertat és més lluny i la justícia un malson gros.

L’afer és que el TC decidirà si els polítics són rectes, que vol dir si s’ajustaran a dret i a raó, políticament. Vol dir això, que els jutges (uns quants homes triats per un partit o un altre) decidiran qui és un polític bo i un de dolent, segons les idees i els pensaments. “Les idees” de nou podran ser atacades per un tribunal. Espanya, amb estat o sense, no avança, no pot. No sap.

Jo ja votaria en favor d’avaluar segons quins pensaments i quines idees… Però per això d’avaluar ja hi ha l’escola. Si el parlament avalués, molts dels polítics suspendrien, no per les idees, sinó per la poca qualitat de les idees.

En un plat a banda d’aqueixa balança d’una justícia justa hi ha tantes decisions de dubte sobre la part i el tot de l’estat. Demanem-nos-ho: bous?, ajudes socials?, igualtat?, preus de la llum? Perquè si una part proposa més llibertat que el tot, el tribunal es decantarà pel tot o per la llibertat? Si una part vol ajudar més els refugiats que no el tot, el tribunal es decantarà per la part o per negar el dret d’acollida? I si una part que ara represeta el tot, es decidís de pujar el preu de la llum a números d’escàndol, què decidirà el TC? Beneficiar el tot o la part?

Aleshores, com definim la “justícia”, si no és com l’aplicació d’interessos en favor d’una raó i d’un dret que podria perfectament ser corrupte… Per què som incapaços de decantar-nos per allò que ens faria més bons i més honestos ,si només és d’una part en canvi d’un tot més hostil?

Podrà passar que uns homes triats a dit actuen contra la democràcia que haurà votat el poble? Europa no deixarà que això passe (no penseu en refugiats, en Síria o Grècia, ni menys encara en Turquia), Europa és vella i pansida, però no deixa de representar Europa: en ser malpensats, trieu el contrari d’allò pensat. Això és, fóra com desprotegir els ciutadans europeus, deixar-los en mans d’uns pocs homes que tindran el poder que no la raó, que decidiran per nosaltres, allò que és o està bé. D’una llei que interpretaran. Perquè ja ho diu la saviesa popular «Lo que s’haja de menjar la Justícia, mengem-nos-ho nosaltres». Ells, ells s’ho menjaran a benefici particular d’uns polítics que, després, aniran a gestionar companyies d’energia. Enmig de l’energia, sembla que es decidirà cap a on carrega la justícia.

Els catalans, que són més a prop de ser catalans que mai, possiblement que els afecte poc temps, tanta intervenció, segons que s’accelere el procés; però els valencians, que encara tenim camí a recórrer dins el tarquim estatal —tant de camí com trigue una majoria de valencians a adonar-nos d’una realitat que apunta contra nostre— ho passarem malament. Pitjor que malament.
Torna l’embut de l’herència franquista. On arribarà la misèria d’un estat que tenalla els ciutadans en comptes d’animar-los a viure en llibertat…? No gaire lluny, és un temps limitat, gairebé comptat amb els dits. Però el calvari serà dur. Perquè sembla el món del revés: els tribunals, i aquest en particular del qual parlem, anima la violència en comptes de contindre-la o punir-la. Poden permetre la corrupció fins al límit de permetre que ens governe impassible, mentre collen la democràcia fins al punt de simular de rompre-la. Simulacions a banda, el cas d’espanya ens afecta a la totalitat, malgrat que ens desafecta moral, ètica i humanament a una part. Cada vegada serà una part més gran. Fins a la majoria. Aleshores direm prou i parlarem de justícia. De justícia a seques. I de llibertat majúscula.

 

Què diu el DCVB? (el diccionari català valencià balear)
JUSTÍCIA f.: 1. Virtut moral per la qual, en obrar o jutjar, es té com a guia la veritat i el dret. Savi senyor en totes saviees, just en totes justícies, Llull Cont. 318, 7. Justícia és donar a cascú ço que li cové e retre a ell ço que és seu, Llull Sta. Mar. 92. Tota humana natura per justítia merexia pena infernal, Metge Somni iv. a) per ext., Conjunt de totes les virtuts, que constitueix bo aquell qui les té. Justícia original: estat de puresa, de carència de pecat, anterior a la caiguda dels homes pel pecat original.

e) «Déu conservi la Justícia i ens guardi d’ella» (Val.).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.