Mestalla no és València?

Mestalla és una séquia. Una de les vuit séquies principals de València. No sé si el topònim ha fet barri. Segons el DCVB, l’origen del mot és àrab, i voldria dir ‘escampada’. Mestalla també és un camp de futbol. La història del club a València té si fa no fa cent anys. No ha sigut de tota la vida, el futbol. Ara, gairebé és de tota la història del futbol que els camps apleguen el bo i millor de cada casa. En una majoria molt visible, però molt, gent violenta i agressiva. Potser quantitativament no en són molts comparats amb els que caben en un estadi gros, però es fan escoltar com si foren tots, o gairebé tots. Si treus uns quants exemples, no són gent de la poesia o de la música clàssica o del ballet clàssic… No els imagine d’aqueixa manera. Però ha d’haver-hi joves estudiants, de medicina, enginyeria, o futurs mestres… Ací i enllà, n’hi ha grups organitzats que s’hi apleguen a fer siroll, en el pitjor concepte del siroll: s’entrenen a insultar, a faltar el respecte, a maleir les mares (en la seua majoria mares que els paguen les entrades al camp però que no saben què fan els fills, i si ho saben, potser no n’estarien orgulloses dels fills). Una setmana i una altra. o cada quinze dies, o quan n’hi ha partit, aquells milers canten i canten contra el respecte de la gent, de la cultura, de la identitat dels altres… I cada dia els ho permetem que ho facen. El públic mateix, els directius, els entrenadors, els polítics, els mitjans… Perquè com que defensen el seu club (això argumenten els responsables de tanta permissivitat), tot li val. L’insult, l’amenaça, la provocació, els gestos, les mirades, l’agressió. Tot. Allò que passà dissabte entre el València i el Barcelona, a les llotges, és de jutjat. O de gabinet. Però no té perdó que durant hores, milers de persones canten ‘filldeputa’ amb aquell odi que tenien a la cara els joves, els futurs metges, o enginyers o mestres. Això només passa si la societat, la part de la societat que va al camp de futbol, a Mestalla o als camps infantils dels nostres pobles, està malalta, molt malalta.

Durant dies, els mitjans n’han parlat. però sobretot han punit els jugadors per simular que els havia fet mal una ampolla d’aigua. Sí, cap mitjà no ha punit ni denunciat quin tipus de joves formem que són capaços de passar-se hores insultant l’altre, en canvi de gaudir de l’espectacle. El club de futbol, per als mitjans, i per als joves, és més important que el teu país. Ja et poden furtar, arruïnar o matar el futur, per ells allò important és el club, la sang del club…, que en realitat és en mans d’empresaris estrangers, que els la bufa el club, els colors i la sang, si no guanyen diners. I els la bufa si els joves es maten a cridar ‘filldeputa’ contra totes les mares del món amb aquell odi.

Mestalla no és l’únic camp ple d’intolerants i protofeixistes, camps on es veu cada setmana que Darwin tenia raó, en un 99% encara som simis. L’altre 1% sembla que el reserven per quan necessiten fer exàmens a la universitat, ser amb la xicota (!) —en una majoria de les imatges, els joves eren homes—. o anar a demanar feina a 600 euros el mes i sense segur. Sí, no me’ls imagine faltant el respecte quan, aleshores sí, algú altre els ha insultat a la cara tota la dignitat que pensen atresoren quan són al camp.

Naturalment, els directius, els responsables de la federació i tota la servitud humana d’aqueix calibre (en la seua majoria hereus franquistes, corruptes i llepons de la gran permissivitat del futbol) no han dit res dels insults contra Catalunya, contra les dones de Catalunya, sinó la pocavergonya d’uns jugadors de futbol que no han sabut mantenir-se drets davant l’allau d’uns quants milers de valencians que volien representar el 100% de simis. L’afer no s’ha acabat. Es repetirà ací, i enllà, i més enllà. Cada setmana, cada quinze dies. I ni les lleis, ni els drets humans, ni l’ONU ni ningú no farà res. Perquè contra l’agressió perenne en el futbol, el TC i l’Audiència espanola garanteix tota la impunitat. Malgrat que això atempte contra la llibertat i el dret bàsic de les persones.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *