El decret valencià de llengües (4)

botiflers

Mentre ens debatem amb l’esborrany del decret valencià de llengües, que és una eina que regularà com ensenyarem les llengües a l’escola (el valencià, l’anglés, el francés, l’alemany, l’àrab, el castellà…) els valencians continuem patint uns altres decrets, també referits a les llengües, que no són pròpiament de l’escola, malgrat que ens afecten, i l’afecten directament. Per exemple, el ‘Decret’ dels mitjans de comunicació. Parle dels mitjans públics, perquè dels privats, tret que vulgueu vomitar, preferesc de no parlar-ne, ara mateix.

TV3 i IB3, televisions públiques (fiqueu al sac totes les variants i els canals de les dues corporacions) són en funcionament als seus respectius territoris (!), però són prohibides a València. El pp va estimar que els valencians no teníem dret a veure televisions d’un altre territori, sobretot si eren en la llengua germana dels valencians, germana i genuïna. És clar que això ho va decidir un partit franquista i legal (mentre la justícia la mame de canto…) i malgrat la corrupció i la creminalitat d’uns quants polítics. Però, hola!, us demanareu, ara i ací no governa el pp, sinó una trilogia de partits. Dos punts: compromís més psoe més l’autorització de podem. Com és que aquests tres partits que sembla que són més del respecte a l’expressió de llengües, no autoritzen de veure demà mateix TV3?, us demanareu. Doncs, perquè tots tres van negociant d’obrir RTVV (van buscant-li un nom nou, una junta, unes normes, un finançament, una fonètica diferenciada…), i mentre aquesta no funcione, RTVV, no volen engegar el botó corresponent d’aquells altres canals, TV3 i IB3.

En canvi, aquest decret de mitjans i d’intencions de la trilogia política del Botànic Cavanilles sí que autoritza que, mentrestant, els valencians ens papem cent canals en castellà exclusivament. Fins i tot amb un o dos canals en anglés, o en francés o en altres llengües. Com que aquells que ens queixem des del decret de nova planta, no pintem, o no volem fer foc amic, ni volem traure llenya. Ni obrir la boca…, ens ho empassem. Ens empassem que, si TV3 es veu al País Valencià abans de reobrir RTVV, això és un desequilibri lleig; però si, en canvi, deixem que els valencians puguen veure 100 canals en espanol mentre ens decidim el color del nou logotip de RTVV, això no representa sinó la normalitat, mai un desequilibri.

Això és un altre decret legal, ben oficial, que abona la desigualtat lingüística dels valencians, dels escolars i dels que han acabat l’escola. De tothom. Amb la voluntat política expressa de tot l’arc polític de les Corts valencianes. Sense excepció.

Incomprensible? Sorprenent?, senzillament la realitat cultural, educativa i política dels valencians 300 anys ençà. Perquè fóra impensable de dir, per exemple: sinyors, sinyores, mentre RTVV no siga en obert, en antena, en directe, en genuí valencià, els valencians no tindran ni un sol canal de televisió. NI un de sol. Ni públic ni privat. Ni digital ni per cable. Ni divertit ni avorrit. Ni legal ni pirata. Cap ni un.

O això, o pactem la igualtat… Trieu!

La decisió, no m’ho negareu, compensaria enormement la desigualtat de les llengües, sobretot perquè els valencians en edat escolar, i els altres, guanyaríem una barbaritat amb l’apagada. Ves si podríem començar a fer coses: llegir, córrer, resopar, jugar a cartes, eixir a la fresca, rascar-mos el nas, follar més, anar a tocar la porta del cementeri, baixar cada nit a l’ateneu, anar a veure la família que no viu lluny, eixir a saludar les òlibes, comprovar si ja es veu TV3, esperar-nos que passen tres anys, tres legislatures, tres reis mags, tres tòtils, tres a cavall d’un burro…

Home, si és tan avantatjós, demà desconnectem,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *