VII Nit Estellés a Picanya

carmelaAnit la pluja i la descàrrega de llamps no va impedir el recital a Picanya. Vam parar les taules dins l’Alqueria i vam sopar drets, després per torns, vam pujar a la cambreta a llegir. De primers, els xiquets i els mestres, després els joves de l’institut Enric Valor. En la segona tanda, vam canviar els lectors i el públic, però la llotgeta sempre era plena, amb aquell silenci necessari i sobri per escoltar la poesia del nostre poeta major. Els xiquets ho van fer de categoria, van llegir que ens van emocionar i el director de cerimònia, el poeta Lluís Roda, diu que hem d’aprofitar aquesta embranzida lectora estellesiana per ordir una mena de concurs lector en veu alta, per guanyar qualitat recitadora, perquè els alumnes de les tres escoles i de l’institut ja són una bona mostra de bona lectura pública, perquè si n’hi ha altres esdeveniments per això i allò, amb gratificacions, per què no ho hauríem de fer pels lectors, pels bons lectors de poesia?

lluisRodaLluís Roda no és només el mestre de cerimònia, anit especialment calia un coratge especial, amb l’aiguat i el castell de llamps que encenien el cel i tanta gent com ens havíem aplegat pel poeta Estellés. Lluís ens va animar, il·lusionar, acomboiar, i van anar caient les sorpreses i un regust especial a l’encert d’haver-nos quedat malgrat aquell oratge: ell havia convidat la poeta Maria Fullana, que ens va llegir cinc poemes propis acabats de traure del forn, va encomanar al professor Juli Avinent que presentés Sor Isabel de Villena, i ell mateix, el peta Roda, va presentar-nos Ramon Llull, no volia deixar passar l’oportunitat de l’any Llull en aquesta Nit tan especial a Picanya.

Dos moments molt especials, a més a més: el record viu de Vicent Pastor, amb les paraules de Xelo Alòs, una altra ànima cultural imprescindible del poble, i el cant assimilat que Carmela, de l’escola d’adults, va fer imitant Ovidi en cantar Estellés. La Nit Estellés a Picanya sempre té aqueixa sorpreses, són un luxe, un nivellàs, un regal que va guanyant perquè s’hi posa molt, i el mestre de cerimònia ens fa mantenir-nos vius de tanta sort.

Nosaltres, els alumnes, perquè les mestres de l’escola van preferir de quedar-se a casa, vam llegir Coral Romput. Particularment, trobe que és una de les joies poètiques més genuïnes. Ovidi ja ho va descobrir fa molt. I nosaltres, els valencians, potser que encara en podríem aprendre una barbaritat. Estellés, Coral Romput, Ramon Llull, Isabel de Villena, Maria Fullana, Lluís Roda, Juli Avinent… Literatura de lo alto, sinyors.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *