Ulisses20

“El pensament no és més que un llamp enmig d’una llarga nit, però és que aquest llamp ho és tot.” Henri Poincaré, matemàtic

Quina és la missió de l’escola?, em demana Maya a la classe. Ensenyar a llegir i a escriure? No, no, això és queda curt, l’escola ensenya més coses?, ensenyar a calcular, doncs?, encara més coses… Ensenyar i aprendre?, entrenar els xiquets i els mestres en un pensament intel·ligent?, no oblidar per a què és l’escola?, aprendre en llibertat?, viure des de menut la democràcia per participar activament del compromís social?, aprendre a tenir una actitud optimista davant la vida? Poincaré s’interessava per tot, ho aprenia tot, revolucionava les teories, ho pensava tot en gran… I cometia grans errors, també. Així que l’escola també s’hauria d’interessar per tot? I revolucionar les idees? I entrenar-nos a pensar-ho tot en gran? Però qui és responsable de decidir si volem una escola d’aquestes característiques o una escola més esquifida, com dicten les normatives o les lleis? I si les idees dels mestres són més amples, per què hauríem d’enfaixar l’horitzó de l’escola a propòsits menys ambiciosos? No som capaços, els mestres, després de 25 segles de coneixement, i segles de grans pedagogies, de bons matemàtics, i filòsofs, i artistes, de decidir la millor escola? Una escola que contribuirà a pensar, a potenciar que els xiquets siguen millors, més capaços, de major audàcia, de grans reptes intel·lectuals…, o ens haurem de conformar que uns altres decidisquen quina escola, en canvi d’ideologies ràncies sense substància? I si comencem a pensar aquesta llei valenciana d’educació amb l’ambició dels grans gegants del coneixement combinats amb els mestres bons del segle XIX i XX? I si l’escola fóra aquest espai del llamp enmig de tanta foscor?