Ai, l’escola a l’esquena
Ai, l’escola!, s’exclamen els mestres.
Ai, l’escola!, s’exclamen els xiquets.
Ai, l’escola, finalment!, s’exclamen les mares.
Mestres, xiquets i mares s’exclamen per l’escola. Però, i els pares, què diuen?, què en pensen?, de quina cosa s’exclamen, si no és de l’escola?
En unes hores comencem un curs nou, a l’escola, els mestres. Suposem que els responsables polítics de la conselleria ja fa dies que van començar el curs, si és que volien tenir-lo enllestit. Els mestres ens veurem la cara en unes hores, amb la responsabilitat de preparar un curs escolar nou, de deixar enllestit en uns dies què farem durant un curs escolar, pensarem les línies generals, apamaren possibilitats, ens marcarem els reptes, la utopia de l’ensenyament, perquè tenim molta responsabilitat, moltíssima, els mestres, en haver d’ensenyar i preparar els xiquets. La societat hi confia plenament, en nosaltres, perquè ens esforcem a ensenyar i aprendre, a compartir l’escola amb les famílies.
Les invariants, els grans mestres, la filosofia, l’alta literatura, la matemàtica, la ciència, els projectes, la cooperació, la solidaritat, les llengües, les diferències les desigualtats, la necessitat, l’estudi, la lectura, hi ha tantes coses que comencen demà, cada dia que comença l’escola que ho podem resumir en una idea: els mestres tenen un ofici de molt de goig. I tant que tenim sort, mestres, i coratge.
Benvingut el curs nou.
Ai, l’escola!