Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 25 d'agost de 2016

Viatjar, desfer un camí: glace

vaques1Segon apunt sobre el viatge d’estiu per confirmar la pena de viatjar, de salvar entre els detalls unes quantes foteses que paguen el calvari en aquest viure els dies fora de casa, lluny del camp: com és que els francesos sempre tenen les autovies plenes? A qualsevol hora el bouchon ens paralitza, que no havíem de passar tant de fred a Normandia?, tothom ens recomanava:  agafeu tota la roba d’hivern, tota, per colgar-vos de llana i de pell. Allà fa un fred que pela! Ens pelarà el pèl de panolla, que dacsa n’hi ha a manta, plantada arreu, però fred no en fa una bufa. Fa tanta calor que necessitem hidratar-nos constantment; les pissarretes electròniques de l’autovia ho aconsellen: fa calor, hidrateu-vos. Recordeu-vos de descansar cada dues hores! Poseu tota l’atenció! Imagine un pare a l’altra banda de la pantalla aconsellant-nos que cal fer a cada moment, i nosaltres, els fills, au, a fer cas. Parem en cada hiper, supermarché, carrefour, lidel, cercant gel per mantenir freda la beguda a la nevera portàtil de plàstic que vam comprar abans d’eixir de Bétera. Sobretot perquè ara als hotels els ha pegat per traure la nevera de l’habitació, i la nevereta portàtil fa un paper brutal. Però és el cinqué super que passem cercant gel, o el sisé, i no ens entenem, que ací no en tenen o no n’usen o no entenen què diem, els valencians. Jo ja sé que el meu francés serà limitat, però glace, glaçoné, ice, gel… Avui una jove entre cares i gestos i incomprensió m’ha agafat del braç i m’ha fet recórrer tota la botiga, jo ja veia que allò no anava bé, que no, perquè ens allunyàvem de les neveres i els congeladors; efectivament: s’ha aturat en la zona dels plàstics i m’ha lliurat uns motlles per fer gel a casa, quan tens congelador a mà i tota la pesca. Que no, que no, li dic. En tornar-li-ho a explicar m’ha tornat a agafar de la mà i m’ha portat en una altra zona: m’ha lliurat cubs de plàstic que contenen un líquid a dins que, en posar-los a gelar, ja fan el paper, però mante, això a mi em fa un nus a la cua. No tinc congelador a l’hotel!

Quan hem desistit del propòsit del gel, ens hem decidit pels pèsols, que congelats i en bossa gran de tres quilos fan gairebé el mateix paper. La beguda s’ha mantés freda tota la nit. De matí, ja hem llançat els pèsols, però la cervesa, ai, i el formatge normand i el bretó, xa, els detalls que fan alleugerir l’odissea de cada estiu.

I els francesos, en la seua majoria, veig que viatgen barbaritats, són a tot arreu, malgrat que n’hi ha que no, que no viatgen, que només fan vida al camp, perquè algú ha de tenir cura de tantes vaques i ovelles!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent