Ulisses20

Els camps incults, als quals fa referència Joan C Martin, a Bétera i a la resta de pobles de la comarca, són doblement incults, mancats de cultiu i mancats de cultura. Un problema que tindria fàcil solució, que no vol dir gratuïta ni ràpida. Caldria planificar el paisatge, dotar-lo del valor que li ha tret una política antivalenciana, consumista, i generadora de males pràctiques. Caldrien idees i desviar recursos d’activitats supèrflues a activitats productives que, casualment, són més sostenibles, rendibles i cultes. Però ací cal intel·ligència, i política, i anit no hi havia ni polítics ni llauradors, ni gaires socis de la cooperativa de Bétera, al corral de l’Ateneu. Deixarem el dubte de si n’hi havia o no intel·ligència.

Anit, l’escriptor i enòleg Joan C. Martín va parlar de caves a l’Ateneu de Bétera, però això potser que era l’apunt menor, perquè deixar anar l’oratòria excelsa del cavaller Martín és convidar-nos a una lliçó d’història, de patrimoni, de referents literaris, o econòmics, o socials, en favor de la terra i del camp, per tornar la dignitat a l’ofici dels llauradors. Entre més perles, el professor Martin, director de l’Aula Vinícola, va carregar contra la conselleria d’Agricultura, contra l’abandonament del camp, contra Fuster i algunes consideracions de ‘Nosaltres els valencians’, i va fer un cant en favor dels productes que vam presentar, de Dominio de la Vega i Caves Nadal. Per l’ofici, la dedicació i el treball en favor de productes bons i sincers. Apostar per la sinceritat, en una societat feta a la corrupció, al diner fàcil, a l’amiguisme i encara a funcionaris o polítics que no saben què han de fer quan en tenen l’oportunitat i la responsabilitat, no és la norma.

Sí, ens vam beure quatre exquisiteses que tothom va agrair. Vam xarrar, vam beure i vam sopar. O bé, vam xarrar, vam sopar i vam beure. Ens van alliçonar sobre el cava, un vi de procés, els seus temps, accions, i el vocabulari específic: i vam continuar bevent i xarrant.

Andrea Gabrieli, en nom de Caves Nadal, i Daniel Exposito, enòleg i director de Dominio de la Vega, va presentar el tast. L’Ateneu va agrair-los el regal d’una nit tan productiva. Joan C. Martín apostà per obrir una via nova al cava, durant l’estiu, per trencar que el cava és un vi de temporada nadalenca, i encara ens va apuntar el projecte, que sembla un repte, de recuperar un vi de la comarca que ell diu era excepcional. El vi cartoixà de Portaceli. Ací el projecte vol dir tornar la vida al camp (contra els camps incults), recuperar la vinya de la comarca, treballar els processos correctament, donar feina a la gent, tornar la dignitat als llauradors, en valorar-los l’ofici i la pràctica, i exigir responsabilitat política a qui li hem demanat de tenir-la. En voler.