Operació Stanbrook
Entre els llibres del Folkestiu a Bétera, de la parada de Rafa Arnal vaig triar el llibre que explica l’Odissea de l’Stanbrook, l’últim vaixell que va eixir del port d’Alacant en direcció a Orà amb mes de tres mil supervivents del colp feixista militar contra la República espanyola. Cartes, testimonis, noms propis, fotografies i uns quants relats dels camps de concentració a Algèria. Més de vint mil homes, dones i xiquets que no van poder fugir aquell dia des d’Alacant, els feixistes no van deixar eixir més vaixells, i van acabar al camp de concentració d’Albatera, molts d’ells assassinats o de peregrins d’altres camps i històries igualment terribles.
L’Operació Stanbrook és un segon viatge a Orà, organitzat per uns quants esforçats de la llibertat, entre periodistes, escriptors, llibreters i familiars dels primers viatgers, en reconeixement a la memòria històrica, tan prima i superficial en un estat espanyol incapaç, de fer net i reconèixer la barbaritat d’aquell tram de la història d’Europa: no només els modos i els privilegis, ací els hereus franquistes governen, gestionen bancs, empreses, la hisenda, l’església i la política. A València i a Espanya encara hi ha monuments, reconeixements, subvencions i garanties als principals actors i els seus fills, d’aquell crim contra la llibertat i els homes que la defensaven. Amb impunitat i amb el silenci còmplice dels mitjans, de la Transició i de la constitució que els espanols defensen com si es tractés d’un model democràtic sense paral·lel. Com diu el mateix Rafa Arnal, coneixem què va passar a Alemanya, ens sabem el nom dels seus camps de concentració, però desconeixem, perquè aquesta història és completament prohibida, la història dels nostres camps, quants en van morir, o simplement, no ens atrevim a parlar-ne, d’una de les postguerres més cruentes i acarnissades de l’Europa del segle XX.
El llibre prova de recuperar part de la història a partir d’un viatge emotiu tan cru. Un viatge en favor de la memòria dels que hi eren i dels que hi som, en canvi de retrobar la dignitat de milers de noms propis que es van deixar la infantesa, els somnis i la vida, la família i la terra, en aquell assaig o preàmbul espanol del que seria la segona guerra mundial. Res no és casual: en canvi de deixar-nos desemparats, els governs d’Europa i d’Amèrica ens abandonaren enmig de l’oblit i la mort, a mans d’un govern criminal i feixista.