No dispareu al conseller

Final de curs. No ho creureu, però encara hi ha mestres per l’escola. Pocs, però n’hi ha… feinegen, ordenen, programen. El gros dels mestres és de vacances. De primer, descansen, de la feina del curs. De segon, van carregant bateria, es preparen per al nou curs escolar 16/17. Possiblement la càrrega comence més tard, el 20 d’agost, per exemple. Però els mitjans valencians peguen amb bala contra l’escola, sobretot contra el conseller d’educació, Vicent Marzà, i el seu equip. Els acusen de desordre, de caos, de catalanistes, de sobrecarregar els mestres amb més burocràcia, d’obligar-los a bancs de llibres contra la voluntat de les famílies, contra la pau dels mestres i, sobretot, contra la butxaca de les editorials. N’hi ha mitjans que menteixen, afirmant que els mestres encara són a l’escola embolicats amb els llibres de text. No diuen que molts mestres van abandonar la idea del llibre de text. Fa cent anys que aquesta proposta era innovadora, però el negoci dels llibres perdura i, segons uns quants diaris en paper, els mestres van a la grenya. No expliquen la reducció de la despesa pública, ni quants milers de mestres han dit ‘prou’, a la dictadura del llibre de text. Que no és el mateix que renunciar als llibres. Ni renunciar a la cultura, ni al compromís de millorar l’escola. D’això, uns quants mitjans fugen, d’explicar una altra realitat. A l’estiu i durant tot l’any, com els melons, si no poden parlar de bous, de futbol o de serveis del putiferi, ataquen l’escola. O parlen de mamonaes.

Per a uns quants mitjans valencians, l’equip del nou conseller (a penes un any al càrrec) no sap, no sap ni actua, no sap ni actua ni vol. Vaja, que vivim el desconcert, el desastre, l’hecatombe, com si la conselleria d’educació hagués mort cent mestres, cada dia, o cent escoles. Tantes hores com treballen i fan malament beques, malament els horaris, malament els llibres, malament la formació, la llengua, els recursos, l’organització…  Que ho fan tot malament, aquests pinxos del conseller.

Com si els equips del pp, vint-i-escaig anys de govern (!), haguessen posat l’escola a nivell de Finlàndia, en beques, recursos, idees, organització i llibertat… I diners. Vint-i-cinc anys de claredat, transparència, inversió, netedat… Maedéus de l’aula, beatifiqueu-los!

Això fóra una altra clau, la llibertat de l’escola. Dels mestres, si ja haguéssem començat a escriure la nova llei valenciana d’educació. I també és veritat, si ja haguéssem reduït la burocràcia. Perquè ni li’n cal gens, de burocràcia, a l’escola, gens ni miqueta, ni en fa de paper, la burocràcia. Ni ens caldria tanta fiscalització (de l’econòmica, sí, segons veiem), ni ens caldrien mitjans que proven de desprestigiar els mestres en general, en canvi de titulars com ara ‘Els jesuïtes no participaran del banc de llibres’. Home, si a nosaltres ens la bufa, si volen o no participar, els jesuïtes o els salesians, o els retors, o el bisbot en el banc de llibres. Ens la buuuufaaa!

Això, quanta ciència aporten els mitjans a l’escola, amb els seus articles?, quantes idees al coneixement, a la matemàtica, en canvi de torpedinar qui es preocupa o es dedica a posar dins l’escola una mica de dignitat en canvi de cienciologia…

Benvolguts mitjans, ni és veritat que hi ha tot de mestres treballant durant l’estiu en els bancs de llibres, ni és veritat que no tenim un equip capaç de dirigir l’educació del País Valencià per primer colp en vint-i-cinc anys. Ara mateix, en la seua majoria, els mestres fan vacances merescudes. Lligen, passegen, dormen, beuen, naden, prenen el sol, es furgen el nas, atenen els fills, fan totes les ximpleries que fan els mestres quan són de vacances, en la seua majoria. En comptes de llegir els botifarrons que la premsa escriu per fer-nos oblidar l’absència d’intel·ligència que patim els valencians, per culpa dels mitjans.