El forat democràtic espanol

El govern valencià es queixa que no té finançament suficient per atendre allò bàsic.

Espana continua considerant els valencians de segona categoria, una promoció, una lliga menor, regional. I els funciona. Encara amb aquest tracte despectiu contra els valencians, una majoria d’aquests valencians (!) els regalen la majoria simple en les eleccions. És un mal menor, perquè no fa ni tres dies els regalaven la majoria absoluta perquè ens continuaren castigant el fetge i l’hospital que ens l’havia de curar.

Espana ha configurat el nou parlament amb l’aportació valenciana de populars, ciuradans, i la resta de la configuració valenciana que pinta la meitat que la resta: el vot valencià val exactament la meitat que el vot castellà i/o espanol. Per això rebem menys finançament en canvi de pagar-los els luxes: ells sí que tenen més funcionaris, més hospitals, més mestres, més recursos i encara que no ho semble, més temps per anar a la platja, perquè els valencians tenim més privacions. Però els regalem la majoria.

De tot això, hom reclamaria la independència valenciana. Perquè serà l’única manera d’acabar amb la desigualtat i la injustícia que patim. Però no, encara no sembla que estiguem preparats, la majoria de valencians, per discutir sobre la independència.

Per cert, el partit popular valencià va mentir amb els números. Va mentir a Europa. I Europa no és ximple, ens ha multat. Però ves que ara no governen a València aquells que van mentir, malgrat que viuen lliures i feliços de qualsevol responsabilitat, fins i tot fent de senadors i de sanadors. Per ells, mentir a Europa no és un problema gaire greu. I una multa que pagarem els valencians, perquè el govern d’espana ja ho ha dit, que els valencians sempre estem disposats a pagar, no els afecta gaire a la seua felicitat i menys encara a la seua llibertat.

És l’ètica política del parlament que acaba de constituir-se amb populars i ciuradans amb conveniència amb uns altres (!). Hem constituït un parlament i un senat amb imputats, corruptes, protagonistes de sobresous, i mentiders compulsius a Europa i als valencians. Amb menistres corruptes i creminals.

I encara si no ens havíem atipat de felicitat estiuenca, democràticament deficitària, un jutge demana el retorn de les eines de simbologia feixista als seus propietaris, perquè continuen escampant publicitat i activisme contra la democràcia. Un arquebisbe consent una missa en favor d’un dels pitjors dictadors feixistes del segle XX, o una o dos o cent comissaries potencien l’agressió lingüística de torn. Res que no vivim amb una certa naturalitat en els últims quaranta modèlics anys, segons aquells pares famosos de prostitució/transició.

Voleu dir que, en aquest forat democràtic que és espana, ens hi volem quedar, els valencians? Que encara pagant-los els luxes, la crema solar i el valor doble dels seus vots, ens hi volem quedar? Encara sabent que n’hi ha creminals que continuaran vivint dels diners públics que ens roben cada dia polítics, jutges o cossos policials, ens hi volem quedar?

A veure, xics… Entre el centenar de varietats de taronja i mandarina, digueu-me, quina és que encara no heu provat, xa?