Ulisses20

Aquestes són els quatre dones que han participat a la taula-debat que el periodista Zequi Castellano ha moderat per tancar les Jornades de formació que ha organitzat l’Escola de Mestres a l’IES Benlliure.

D’esquerra a dreta, MariÀngels Llorente, Encarna Cuenca, Carme Miquel i Roser Santolària. Hem viscut alguns moments especials en els 10 anys d’AKOE, aquesta taula ha sigut un dels moments clau, tan extraordinari que proposaria que una futura televisió valenciana l’enllaunés i l’organitzés cada setmana dins el temps de màxima audiència. I cada setmana agafaríem un tema clau de l’escola, que n’hi ha a manta per ajudar a ordenar-la: el treball dels alumnes, els mestres i les famílies, els deures, les lleis neoliberals contra l’educació, el sexisme, la repressió política contra els mestres…

La veu calmada de Carme Miquel, la saviesa senzilla, l’escola per endavant, el relat, la literatura, les famílies, la identitat… L’experiència viscuda de Roser Santolària: els mestres que eren a la sala gran de l’IES Benlliure, han viscut en directe una passió que cap escola de magisteri, ni conselleria, ni direcció general no sap comunicar. Però cap dels responsables de tot allò no hi era. Cap ni un.

“Per què vaig triar la carrera de mestra?, perquè era la més curta”. Roser ha acoltellat la burocràcia, l’escola sense sentit, el llibre de text, i tants moments superflus com perden els mestres per compte d’ensenyar i aprendre amb els xiquets, llegint, eixint d’excursió cada quinze dies, visitant els museus, les ciutats, l’horta, potenciant l’expressió lliure, el teatre, la correspondència, la llibertat de l’escola… “Però què feu els mestres posant notes, encara, com si estiguéreu en el segle XIX?” “Què feu els mestres ordint exàmens de memòria cada setmana?” “Però… Els vint minuts de les intervencions de Roser haurien de ser emmarcades en totes les escoles del món, en cadascuna de les escoles de magisteri del món, perquè cap estudiant que vulga ser mestra no dubte mai quin és el camí d’un mestre que vol treballar en favor de l’escola.

—Nosaltres ho farem. L’Escola de Mestres penjarà el vídeo d’una intervenció que valdrà una carrera de grau de mestra en entusiasme, coratge i compromís. La resta ja ve regalat.

MariÀngels Llorente és un altre cas paradigmàtic (!). De segur que a ella no li agrada aquest adjectiu. Però ella és com tenir Durruti dalt l’escenari demostrant als mestres «Per què cal educar consciències». Ella és la força d’un discurs intens, infinit, colpidor, abrandat, veloç, ininterromput, que pocs polítics a Europa tenen o sabrien copiar. N’ha dites tantes, d’idees, aquesta mestra de Xest, de la Foia, encara que ve de de l’Aragó, de Saragossa concretament, mestra i regidora, que ho volia lligar amb dues idees curtes: l’escola ha de preparar els alumnes per a l’emancipació i per a la llibertat.

—Per què no et nomenen directora general d’educació?

I ella em respon dues coses:

—Amb quin equip? Si no en volen ni els meus, per com dic les coses de clares. Allò blanc, diré que és blanc, i allò roig que és roig. I no n’hi ha cap partit que ho puga acceptar, això… Ni el meu.

—Massa claredat! Massa compromís…

—Batiste em va proposar de consellera.

Contra el govern neoliberal d’espana, contra la lomqe, contra els curriculums, contra la burocràcia, contra el treball individualista, contra la religió a l’escola, contra… Si mai convideu aquesta mestra, us somourà un terratrèmol que no veureu mai l’escola de la mateixa manera.

Encarna Cuenca és la veu del Consell Escolar Valencià (MariÀngels ja vol canviar la seua configuració), una veu més prudent que pretén des de dins ordenar, proposar, millorar l’acció en bé de l’escola.

Totes quatre dones han somogut la consciència dels mestres que encara aguantàvem unes jornades de lo alto, equilibrades, d’ambició llarga en la formació dels mestres, excelsa en alguns espais, amb errors i imperfecta, amb moments únics, d’una brillantor especial. La mateixa conducció de Zequi, Jordi Jubany, Carles Capdevila, Pau Blanco, Maria José Díaz-Aguado, Borja Penalba i Francesc Anyó, els alumnes i els mestres, Mari Carmen i Jose Manuel, secretària i director, i un equip de deu persones que ha fet possible que allò funcionés dins un institut públic que cedia les instal·lacions en benefici de mestres i de l’escola. I encara a llibreters i editors que han garantit un assortiment de llibres valencians ufanós i excels.

Per molts anys.