L’optimisme dels mestres
Segon jorn de les Jornades a l’IES Benlliure, València. #300mestres optimistes el 7 de juliol en un auditori més ple per escoltar Carles Capdevila, periodista. “Si he estudiat filosofia i francés és per culpa de dos mestres que vaig tenir.” “En realitat, hom hauria d’estudiar el que li donés la gana. Perquè aprendre, aprendre ho fem sempre. I potser allò que haurem estudiat amb més ofici, ja ho farem servir en un altre moment.”
‘Educar amb humor’, el títol de la conferència ha congriat més mestres a la segona jornada, gairebé n’érem tres-cents, per atrapar la idea principal ‘un mestre ha d’ésser optimista per convicció’. aquella invariant del Mestre Freinet, la número trenta i última. «L’esperança optimista en la vida». Sí, els mestres ens queixem molt, moltíssim, però també som capaços de riure, de riure’ns d’allò i d’això, perquè hem de ser model del que fem, no del que diem, i davant nostre tenim els alumnes que cal atendre, que mereixen com ningú la part optimista de la nostra vida. Ells no en tenen la culpa, de com va, viu o respira el món.
I quin llibre heu triat avui, els mestres, per farcir el vostre Pla de lectura d’estiu? Amb quina lectura obrireu els mestres el curs 16/17?
*Ahir nosaltres vam comprar el poemari d’Antoni Ferrer “Variacions Goldberg”, Denes editorial. Inclou el llibret “Sis Bachianes”