Ulisses20

Avui rebrem Maria José Díaz-Aguado a l’estació de València. A vint-i-quatre hores d’obrir el primer jorn de les jornades de formació per a mestres i pares que organitza AKOE_educació. Particularment, voldria que dimecres la sala d’actes de l’IES Benlliure sigués de gom a gom, perquè els mestres valencians, els mestres encarregats de bastir l’escola del present i del futur d’aquest país, en pogueren aprendre amb garantia de professionals que es dediquen a la investigació en favor de l’escola. Professionals que no són xarraires, ni venedors de fum, ni bevedors d’elixir, en canvi de l’estudi i la investigació a consciència d’allò que fan.

Vam conèixer la professora Díaz-Aguado l’any 2006 en un congrés a Toledo. Aquella descoberta ens feu canviar la manera de treballar a l’escola. Ho confesse sense embuts, amb la humilitat de mestres que ja portàvem anys d’ofici, extraviats. No vam canviar de la nit al matí, evidentment. Però a partir d’aquella hora i mitja de conferència, vam saber que havia passat una cosa important que, després, afectaria l’escola. Havíem descobert el treball en cooperació, o millor, com podíem sistematitzar el treball cooperatiu a les aules, malgrat que nosaltres érem una cooperativa i Freinet feia molt i molt que n’havia parlat i havia deixat bons rastres d’escola moderna farcida d’invariables. En aquell moment, fa deu anys si fa no fa, Díaz-Aguado ja era una especialista en convivència escolar, i ja havia realitzat anys d’investigació sobre agressió, assetjament i violència, al si de l’escola. Ara mateix, un dels problemes cabdals a l’escola: perquè vivim tanta agressió, o violència, en contra d’avançar en respecte, en tolerància, en entendre i comprendre la diversitat. Entre infants de l’escola infantil, entre xiquets de primària, o entre joves de secundària, n’hi ha que passen un no-viure.

Per tot això plegat, des que la professora Díaz-Aguado va confirmar que seria a València, he explicat allà on he pogut que no us perdeu la possibilitat d’escoltar-la. Per si us passa que, com a nosaltres, us anima a observar l’escola com molt pocs mestres fan. O sabem fer. Perquè massa vegades ‘no’ sabem. Perquè sense guiatge, o sense aquesta pedra foguera que provoca un ‘ai’, és difícil de tenir aquell aplom necessari de mestres fets a la vida de l’escola.

He dit Freinet, però també podia dir Cussinet, Ferriere, Montessori, i podria dir Ferrer, Porcar, Mata, Zurriaga, Santolària, Miquel… Perquè n’hi ha mestres que són paradigma. I perquè cal continuar llegint-los plegats

Hem convidat la professora Maria José Días-Aguado a tenir llibertat, en aquestes jornades de mestres, a València: però si hi sou, si veniu dimecres al Benlliure, si teniu la sort que vam tenir nosaltres fa deu anys, potser que us passarà que haureu de canviar, i la mirada sobre l’escola ja no serà mai la mateixa.

Aquest és el repte al qual vos convidem, a mestres, pares, estudiants, periodistes, o poetes.