Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 6 de juny de 2016

Premi ‘Quico Moret’ (2)

cartell40anys72

Sense el relat en directe del mestre Ferran Zurriaga la nit no hagués sigut la mateixa, però no sé si ningú va enregistrar com es descobrí el mestre Freinet a València, ni com es van establir les descobertes i els ponts entre els mestres de la impremta dels anys trenta fins als mestres dels seixanta i d’ençà als nostres dies, d’ací el premi ‘Quico Moret’ als mestres de l’escolagavina.

Jo us deixe el discurs que vaig llegir, mentre espere que Ferran em faça quatre ratlles de la seua aportació a la història de la pedagogia del País Valencià.

El discurs pel premi QUICO MORET

Bona nit

Gràcies pel reconeixement. A l’escola i als mestres.

La institució més important d’un poble és l’escola. Els valencians ho vam descobrir això abans que no els finlandesos. Els finlandesos, en canvi, tenen mitjans per explicar-ho i per explicar-se. Els valencians, no.  Aquest premi té el seu origen en aquells mestres freinetistes valencians dels anys trenta. Una lleva de mestres dels quals escolagavina, particularment, és deutora. Ho és també dels mestres de Castelló i dels mestres dels anys seixanta de lo Rat penat. És deutora de Carles Salvador i de Soler Godes. Deutors del mestres que sou ací. Sense aquells mestres, la cooperació, l’entusiasme, el compromís pel territori i pel país, per la llengua, no hagués sigut igual. Si els feixistes no haguessin assassinat aquella escola, nosaltres seríem l’avantguarda, i Finlàndia voldria imitar-nos.

I malgrat tot, els mestres valencians hem demostrat molt de coratge. Més que no els finlandesos. Hem sigut capaços de resistir: de bastir una xarxa d’escoles brutal, amb Escola Valenciana. Hem sigut capaços de mantenir Instituts d’estudis Comarcals capaços de la investigació local i comarcal amb recursos de pa i raïm, o pa i cacau. o pa i figues. Hem sigut capaços de fer-mos escoltar, malgrat que som els únics a Europa que no tenim mitjans, cap ni un que siga en valencià.  Tot això ho hem fet amb un finançament de pocavergonya. Què és l’únic que ens tolera Espana, als valencians. Malgrat això, hem sabut bastir una societat entusiasta, de coratge, capdavantera.

No sabem si som majoria o si durarà gaire… Però no afluixem. Els mestres. Ni l’escola.

Mon pare té noranta-quatre anys: quan li vaig dir que seria director de l’escola només em va dir això: vas a continuar cuidant-me els camps? Sí, li vaig dir. Doncs, sigues honest amb el camp i amb la terra, i sigues honest també si ets director d’escola. Els mestres no podem deixar de cuidar la terra, ni el camp, ni l’escola. Arreu, t’hi trobes mestres que han sigut principals al nostre país, que no han deixar de cuidar tot això mai: ací n’hi ha, mireu-los, si voleu. Perquè aquest país s’ha bastit i defensat de tanta amenaça gràcies als mestres, i a tants d’altres oficis que mereixen el major dels respectes, la major consideració, com ara escampen els finlandesos a través dels seus mitjans.

Quan els valencians siguem independents, i tinguem mitjans propis, possiblement també podrem explicar i explicar-nos: l’escola i els mestres. I anar orgullosos pel món. I escampar-ho.

Gràcies pel vostre reconeixement. Gràcies als equips de mestres que fan possible l’escola dels valencians cada dia. I permeteu-m’ho: gràcies a l’equip de l’escolagavina per quaranta anys d’honestedat a aquest país.

Per molts anys!

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent