Ulisses20

De Pasqua a Sant Vicent, em passe els dies treballant al camp, pendent del camp, d’adreçar sobretot dos trossos que, els aclaridors, m’aconsellen que hauria de tractar, o cuidar millor, o observar-los amb major atenció: major!, m’exclame, però si no sé què fer. No ho saps?, doncs mira-te’ls, posa atenció, no veus això, i astò, i allò altre?, que no et veus? Apropa’t… Poll, pulgó, aranya, caparreta… En tens prou? Aquest camp és ple de misèria… Així que he portat més experts perquè em diguen què, quan com hauré de tractar aquests camps, entre més feines en altres partides. Total, el resultat de la producció no és suficient per pagar despeses, però sí que l’és per anar, venir, enraonar amb els uns i els altres, esmorzar entre feines, tornar a dinar a casa, tornar al camp fins a la nit, i deixar passar els dies fora de l’escola. Fins i tot he tingut temps de participar en una assemblea de llauradors, de la societat del canal de regants de Bétera: presentació de l’alcaldessa, Cristina Alemany, lectura de l’acta del secretari, Fredi Pertegaz, i balanç del president, el senyor Gómez, tot això en valencià, sinyors, sense que cap llaurador ni amo de caseta o parcel·la se’n queixe gens ni miqueta. A més, el president explica els comptes, les feines, i explica els dos objectius d’aquesta societat que abasteix d’aigua de reg tot el terme: l’un, que no falte l’aigua al camp; el segon, facilitar l’accés a l’aigua a qualsevol societat que vulga participar-hi d’aquest canal. Final de l’assemblea, com que els números són transparents, i clars, i la gestió eficaç, abaixen el preu del cànon anual per fanecada per pertànyer a la societat de regants del canal de Bétera de 3 a 2 euros per fanecada en caràcter retroactiu des de 2015. Què què?

El president Gómez canvia de llengua valencià-castellà-valencià amb facilitat, però tret d’una intervenció general en castellà que després també es passa al valencià, la resta són en valencià. Com si visquérem amb naturalitat el camp i la seua gestió. D’una altra banda, hi ha llauradors contents amb la collita de les lanes, per la producció i el preu, en canvi, les ortaniques enguany han fet aigua, Julian el de la tia Encarna les té penjant de l’arbre, la meitat, i l’altra meitat en una solsida en terra. Fa un parell d’anys li les pagaven a 750 pessetes, enguany no ha volgut donar-les a 225, per això no treballe el camp, jo, perquè m’ho furten, que es queden al camp.
Els que guanyen són els magatzems de productes per al camp, sempre són plens de gent, comprant per això, per allò, ja ho deia, quan no és pulgó (32 euros l’ampolla d’un quart per a un turbo de 1.200 litres), és aranya, o fitotora, i ara amenaça el terme de Bétera el cotó de les Valls (sembla que va aparèixer per l’altra banda de la Calderona), això si no ho teniu ple de misèria com jo, i encara ens amenaça el cotó, i el poll i has de polvoritzar en dos o tres colps, que significa pagar el doble o el triple… Un sac de diners, per als comercials, les químiques, i els venedors… Julian encara els disculpa, sí, però tenen moltes despeses. Moltes. Com nosaltres, tot són despeses, tot, i encara n’hi ha que enguany ha fet un bon agost, abans d’abril. Perquè els veus les cares somrients, de la feina feta durant l’any, malgrat la sequera, els robatoris, la poca atenció administrativa, i encara sort de societats que, una entre mil, sembla que van ben gestionades i administrades. Són dies de camp.