Per març, bunyols i falles
Jo sóc més dels bunyols, però el paquet va junt, així que ens ho hem d’empassar tot, enguany particularment que, pel que sembla, n’hi ha que treballa per traure-li la festa de les mans a l’extrema dreta valenciana. Així que anit vam baixar a la ciutat, només perquè no ens ho conten tot. Vam pegar una volta a partir del pont de Sant Josep, Na Jordana, Beneficència, Quart, El Pilar, l’Oest, l’Ajuntament, la Mercè, Mercat, el Collao, Cavallers, carrer de Baix, plaça de l’Arbre, del Carme, i tornem per Na Jordana a Sant Josep i tornem per l’escola doctor Oloriz –ai, encara no hem buscat qui era aquest home… Una volteta per fer un tast de la nit, de la festa, dels bunyols i acabar, com l’any passat, en la Vella de Campanar, que enguany ha agafat embranzida i monumentalitat.
Digues tres coses que t’agraden, de les falles, i tres coses que no, que no t’agraden gens. A veure si me’n sortiré, bo i acceptant que no sóc faller, gens ni miqueta, malgrat que he perdut bel·ligerància, que en fer-nos vells la coses s’ensumen amb més paciència. Quin remei, almenys sobre aquelles coses que no vivim com a fonamentals.
Ara, d’ací a demanar declarar les falles patrimoni, sí que trobe un excés. En tot cas, això de patrimoni ha perdut pedigrí, i qualsevol cosa podria passar per fesol o fava. A les falles, en conjunt, les grans i les menudes, els falta guió, un guió seriot, a l’estil dels guions del cinema, dels bons guions del cinema, perquè en general hi ha massa tòpics, excessives convencions, i poca evolució. Sobretot poca evolució intel·ligent. No vull dir que els carrers són bruts, perquè d’això la culpa no la té l’ajuntament, ni els seus treballadors. La culpa que la ciutat estiga molt, però que molt bruta, la té la gent que visitem la festa o que vivim la festa: perquè els espais eren una autèntica porquera, i la gent llança les coses en terra sense escrúpols, sense sentiment, pensant que després vindrà algú més desgraciat a netejar-nos la merda que deixem al nostre pas. Els valencians, i també els turistes que ens visiten, tots plegats, peguem en porcs i tenim un problema seriot a resoldre.
Però n’hi ha més…