Març és traïdor
Mentre els valencians passegem tot de ninots pels carrers de la ciutat, orgullosos d’una festa que molts consideren ‘la’ festa, mentre uns altres altres la considerem el símbol d’una societat banal molt de dretes, amb una majoria d’extrema dreta sense embuts, uns altres defensen allò seu, que sembla que els és propi, que diuen prou a un Estat que és una banda de corruptes del govern del desgovern, que els arrabassa el fetge i la melsa.
I els valencians, ai, que patim aquell robatori doble, econòmic, cultural, lingüístic, identitari, continuem si fa no fa el mateix guió-llibret de falla de cada any: sí, els valencians no tenim ni mitjans en llengua pròpia, perquè asseguren que no seria legal, la llengua pròpia, ja ho sabeu, no és de primera com l’altra llengua, perquè tenir televisió pròpia quan te l’han tancada i prohibida, és una quimera: fóra il·legal d’obrir-la per explicar el món als valencians d’una altra manera com l’expliquen, per exemple, els cent mitjans espanols en espanol… Així que, mentre tot això passa i passa el temps gratuïtament, un mes, dos mesos, un any, els valencians lluïm paelles de cartró pel carrer, i monuments de cartró, i polítiques de cartró, i compromisos de cartró… Sí, potser s’hi van fent coses, sí, uii, no ho dubtem que en fan, de coses importants, com allà a Anoeta, avui, on sí que sembla que hi havia coses grans, molt grans, i una gernació que defensava el país i el seu futur, mentre a València ens debatem entre l’arròs la fallera i l’arròs dacsa, i els ingredients que no són pèsols, ni són garrofó, vet ací el debat més important, entre valencians, mentre el finançament —supose que no quedarà cap valencià que no haja llegit Vicent Cucarella— és la burla i el lladrocini, un crim perpetrat pels Montoros de torn, els Rajoy i tota aquella caspa espanola que ens volen submisos, mentre ens consideren, això sí, uns autèntics filòsofs de l’arròs, el foc i el fum. Mentre ens estiguem entretinguts, molls, i campions del món de la paella, continuarem essent un país de traca, els valencians, governat per espana: que sembla que és al màxim que aspiren, els polítics de la nova governança, per com van les ‘crides’, les cavalcades, i els populismes tan fàcils de copiar quan arribes al balconet o a dalt la torre de la porta dels serrans.
Sí, març continua essent un mes ben traïdor per als valencians. De fum al cel i mans buides. Encara el mes que més vegades ofrenem a espana la vergonya de no ser, de no ser res, re de re. Ni poble, ni terra, ni bufa de pato.