Ulisses20

Bétera, el camp de túria

El costat fosc de l’educació

IMG_1313_2Primera jornada de l’escola de mestres Akoe_educació amb dues propostes d’interés: l’una, presentada per la professora Imma Marín, del col·lectiu Marinva sobre gamificació: el joc és innat als infants, en canvi, tanta potencialitat com conté, la perdem a l’escola, quan caldria garantir que allò que fem a l’aula no siga avorridot ni necessàriament llastimós: això és, plantegeu cada activitat d’aprenentatge amb aquelles condiments lúdics del joc: esforç, perdre la noció del temps, motivació, perquè significarà que tothom tindrà interés a aprendre, si és amb les mateixos condicions que quan juguem, lliure, gratuïtament, de manera altruista.

La segona proposta ‘innovació, tecnologies o metodologies?, de Jordi Adell, va ser un huracà  que va rompre contra el currículum i no pocs tòpics que han conformat mals usos de la tecnologia a les aules: el currículum escolar no és innocent, de fet, en el cas espanol, l’han dissenyat, pensat i decidit responsables polítics que ara són enmig d’una corrupció de dimensions desconegudes: amb quin interés es decideix un document que determina què han de recordar, què han de fer i amb quina finalitat futura els alumnes d’un Estat, molts dels quals no tenen res a veure els uns amb els altres?  I qui garanteix que la tecnologia, o l’abús tecnològic sense solta ni volta, no ve teledirigit per empreses privades que ja han determinat com, què i per a què, s’han de fer segons quins usos d’aquella tecnologia?

Adell és un volcà expressiu, i va amollant-ne de bones i de calentes: agosarat, valent, i sense pèls a la llengua. Un franctirador que vol despertar consciències, a partir d’una evidència senzilla, una metàfora: un bon mestre amb la pitjor tecnologia farà millors alumnes que un mestre pastós amb la millor de les tecnologies (l’exemple d’Eric Clapton ja em va guanyar). Gonçal Anaya també ho explicava fa anys: el millor metge amb el pitjor bisturí i el pitjor metge amb el millor bisturí, feia anar el pedagog valencià.

Jordi Adell diu que els mestres tenim un problema retorçut, i retorçat, no com els científics, que dalt o baix, diria ell, tenen uns àtoms, amb protons i electrons, que es comporten sempre de la mateixa manera. Els xiquets, no. I els adolescents, menys. No ho deia per les ones gravitacionals, que no que no. Però de vegades l’escola ha d’enfrontar-se a problemes i problemàtiques que no tenen a veure amb les regles exactes de la matemàtica, per exemple: per què aquell xiquet, per suposar una extravagància, aquell dia li pega per estirar el cabell a mitja classe?, o de llançar una llibreta pel balcó?, fins i tot de provar de pegar-li a la mestra…, sense venir a conte de res, en canvi que no volia fer problemes de càlcul, no sé si m’enteneu. Sí, l’escola té moments retorçuts, sens dubte, ací Jordi té molta raó. Si només es tractés d’ensenyar a llegir i a escriure, potser l’escola aniria de rebaixada, però no, perquè llavors ja no parlaríem d’educació.

IMG_1302Una vesprada sucosa, intensa, d’interés per abordar un hivern que ensumem curt, però que demana dels mestres cura, bones i intenses lectures, i una participació il·lusionadora en qualsevol proposta de formació que ens ajude a fer de l’escola un espai de convivència, compromís i innovació.

Avui la segona jornada a l’Auditori de Torrent també promet no poques sorpreses… Si anit us vau perdre la sessió, avui no perdeu el temps; cerqueu-lo, que diria Proust.

Auditori de Torrent, 18.00h #escolademestres @MestresAkoe 18 de febrer de 2016

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent