Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Mestres de la impremta

mestres de la impremtaEn unes hores, la Universitat de València acollirà la presentació de ‘Mestres de la impremta, el moviment freinet valencià 1931-1939, un extens treball d’investigació del mestre Alfred Ramos sobre els mestres valencians dels anys de la República que feien anar les tècniques del pedagog i mestre Celestí Freinet. El llibre lluu les  presentacions de Ferran Zurriaga i Carmen Agulló, l’un, mestre imprescindible per entendre la pedagogia i l’escola del País Valencià els últims cinquanta anys; l’altra, una entusiasta formadora de mestres també especialitzada en l’estudi d’una època brillant de l’escola del país. El treball d’Alfred Ramos va merèixer, entre més distincions, el premi Baldiri Reixac 2015 a la recerca i l’assaig pedagògic. Tres cites de tres mestrots, Montaigne, Freinet i Soler i Godes, obrin amb causa aquell goig de vides dedicades a ensenyar des de la humilitat, la pràctica, la senzillesa i l’estima de l’ofici. Tants mestres anònims que ara són reconeguts com a herois.

Diu Ferran Zurriaga, en la presentació, «que el llibre és una reflexió viva sobre un temps que fou d’esperança per renovar l’escola.» El llibre recupera una història perduda, assegura Zurriaga, en donar vida a aquells mestres: qui eren, què feien i quin paper van tenir.

A més de fer inventari de les revistes escolars d’aquells anys, fetes amb impremtes escolars rudimentàries, les tècniques Freinet, com explica Carme Agulló, va aplegar sense conèixer-se directament, l’entusiasme dels mestres que volien una escola diferent, a partir d’unes tècniques comunes: vet ací un llibre que narra les biografies de 79 trajectòries vitals, d’homes i dones que es van atrevir a canviar l’escola i la societat. Després ja arribarà la depuració franquista, la presó, els camps de concentració, la mort: un dels moments més infames de la història d’un estat que volgué assassinar l’escola.

Hem copiat que diu la Fundació Carulla sobre aquest treball:

«Mestres de la Impremta tracta de recobrar la memòria i la història dels mestres freinetistes valencians dels anys 30, que es comprometeren per canviar l’escola, per formar ciutadans solidaris, per donar-los lliure expressió mitjançant la impremta i les revistes escolars teixint una xarxa de comunicació. El treball comença amb un recorregut per la trajectòria de Freinet, de la CEL i de l’Escola Moderna. S’emmarca el context de l’Escola Republicana. S’estudia l’origen i evolució històrica del moviment Freinet valencià. S’examina les repercussions i característiques de les publicacions freinetistes valencianes, tot afegint l’estudi bibliomètric. S’esbrina els trets distintius d’aquest col•lectiu de mestres. El cos central del treball, és l’inventari, catalogació i anàlisi de les 41 publicacions. Les “Fitxes hemerogràfiques”, completen l’anàlisi. En “La depuració dels mestres de la impremta” ens enfonsem en la purga i repressió que els mestres patiren sota el règim franquista. En definitiva Mestres de la Impremta vol recuperar el record dels mestres i de les seues revistes que volgueren transformar el món a través de l’educació.»

Mestres_impremta

Aquells homes i dones, en paraules d’Alfred Ramos, van il·luminar l’escola del seu temps. Uns anys breus, curts, tan intensos en favor de la pedagogia lliure. Malgrat que, després, un silenci esfereïdor i paorós s’apoderarà de l’educació i dels mestres, que és de l’escola. Amb tot, sense aquell esforç i aquell coratge d’escola, la renovació dels últims trenta anys tampoc no hagués sigut igual.

Una lectura imprescindible, mestres, si voleu conèixer i aprendre el ‘perquè’ de l’escola ara mateix. Fins i tot, què ha d’ensenyar ara l’escola.

Presentació: 1 de febrer de 2016, 19.00h Aula Magna UV_la Nau, c. Universitat 2

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent