Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

17 de gener de 2008
25 comentaris

El polític ?xusquero?


Aquest és un dels articles sobre la política en general que tenia al pensament abans de decidir tancar el bloc.

Els que hem tingut la desgràcia de fer la mili coneixem el mot xusquero, sobretot pel que feia referència al sergent xusquero. Per als que no l’han fet, el sergent xusquero era el suboficial que havia obtingut el títol no perquè hagués estudiat a l’acadèmia, sinó per mèrits adquirits durant molts anys de servei. Normalment eren soldats que, en acabar el servei militar, en comptes de tornar cap a la vida civil es reenganxaven per repetir el servei militar. A causa dels anys i de les tasques que anaven realitzant, com a premi els anaven promocionant i normalment acabaven arribant a sergent o, en cas que el seu full de serveis fos brillant, a subtinent. Però en cap cas, en temps de pau i si no vaig errat, un militar xusquero no pot arribar a ser oficial. Aquest rang només està reservat als que han estudiat a les acadèmies militars o també als que entraven a fer el servei militar tenint una carrera universitària i que també es reenganxaven perquè volien dedicar-s’hi.

En altres professions també existeixen aquests requeriments mínims per poder exercir, com per exemple en el cas de metges, arquitectes, enginyers i advocats, i si volen exercir de professor, a part de la carrera necessiten cursos especials de formació o el doctorat en cas que vulguin treballar a la universitat.

Tots podem estar d’acord que hi hagi aquests prerequisits per poder exercir certes professions, però en canvi en la professió de polític no hi ha cap requisit previ per poder aspirar-hi, i a Catalunya fins i tot deu està mal vist si tenim en compte els estudis dels actuals líders polítics…

(continua)


Als països subdesenvolupats els requisits previs per exercir una professió són menys importants que als països desenvolupats; per exemple, en molts països i també a casa nostra hi ha els curanderos, i malgrat que estic segur que per a segons quines malalties els curanderos, amb la saviesa i les tradicions populars que tenen, poden ser eficaços, també estic segur que ningú no es posarà en les seves mans en cas de malaltia greu.

Com més desenvolupada és una societat i com més complexa i difícil és una professió, més estudis i requisits previs han de passar les persones que volen exercir-la.
 El nostre país fins fa pocs anys era un país subdesenvolupat i per això en molts àmbits de la nostra societat persones sense les qualificacions mínimes necessàries han arribat al capdavant de moltes professions. En aquest context de subdesenvolupament, a on moltes persones no podien accedir als estudis superiors, i també amb un creixement ràpid en què el que es premia és més la rapidesa i l’eficàcia que no pas la qualitat, era normal que en moltes professions hi hagués intromissió per part d’altres professions o fins i tot que els xusqueros arribessin a triomfar.

Per sort, a mesura que hem anat sortint d’aquest subdesenvolupament, a on tothom amb voluntat i aptituds pot estudiar, la qualitat del servei és cada vegada més important i per tant els requisits per poder exercir la professió són més exigents.
 Actualment, el xusquero té menys possibilitats de reeixir i a mesura que anem cap a una societat del coneixement, els requisits d’estudis superiors, incloent-hi postgraus i màsters, seran cada vegada més imprescindibles.

Els que hem conegut i patit els xusqueros en diferents àmbits de la nostra vida professional sabem que són persones amb unes característiques concretes, amb aquests punts en comú:
 

  • Són molt ambiciosos i han sacrificat moltes coses per arribar a on han arribat.

  • Son molt curosos amb el seu coneixement i no els agrada compartir-lo amb els altres.
  • No els agrada i no saben treballar en equip, encara que alguns tenen un grup d’estrets col·laboradors extremadament fidels. 
  • Han aconseguit el seu càrrec fent servir tots els trucs disponibles i no tenen cap mena d’escrúpol de trepitjar els altres per continuar progressant. 
  • Tenen por, i ràpidament aparten els qui els poden fer-los ombra. 
  • Tenen tendència sempre a menysprear el contrincant amb insults o desqualificacions personals. 
  • Són molt bons coneixedors de la seva professió, sobretot pel que fa a la seva microvisió enfront de la macrovisió.
  • Tenen sempre tendència a demostrar o justificar la seva vàlua. 
  • Volem mostrar-se sempre molt forts, amb tics autoritaris i segurs davant els altres malgrat que internament estan insegurs per la seves mancances a causa de la falta d’estudis. 


Estic segur que moltes de les actuacions dels xusqueros que coneixem, que a vegades ens són estranyes i incomprensibles, si ho pensem tenint en compte aquests punts abans exposats, són més clares i comprensibles. Encara que això no implica que siguin justificables i molt menys correctes.

Al nostre país, paradoxalment respecte a altres professions, la política està cada vegada més plena de xusqueros. Si fem un repàs de la biografia al nostre Govern, podem veure que el seu president, en José Montilla, no té estudis universitaris acabats, malgrat que no queda gaire clar el que diu la web de la Generalitat quan fan servir l’expressió "Ha cursat estudis d’economia i dret a la Universitat de Barcelona ", perquè una cosa és començar una carrera universitària i no passar dels primers cursos i altre és acabar-la. Si no recordo malament, fa uns anys en la secció de classificats de certs diaris, les meuques cares s’anunciàvem com estudiants universitàries. Però aquest currículum del màxim representant del país no és exclusiu només d’ell, ja que altres consellers del govern tampoc tenen estudis universitaris acabats. A part que en algunes conselleries, com per exemple la d’Educació, el seu titular té uns estudis i una carrera professional que tenen molt poc a veure amb les presumptes aptituds que hauria de tenir qualsevol que volgués exercir el seu càrrec amb garanties. Però si fem un repàs també de la biografia de molts dels alcaldes de les nostres ciutats catalanes, també podem veure que l’excepció és trobar alcaldes amb títol universitari.

Aleshores jo em pregunto: per què ens hem d’estranyar dels mals resultats que té la nostra jovent amb els estudis, segons l’informe Bofill i PISA , si els estem dient que no cal estudiar per triomfar en la vida?

El polític xusquero és un personatge molt perillós perquè té, a part de les característiques que abans he exposat, tota una maquinària propagandística i d’influència a les seves mans que pot minimitzar o amagar les seves mancances que en altres professions no es poden donar. Per exemple, un arquitecte o un metge, a part que no poden ser xusqueros, de seguida es veuria la seva incompetència en el moment que l’edifici caigués o el pacient es morís, però en canvi un polític total inepte per governar amb aptituds naturals com el lideratge, l’empatia o l’oratòria, juntament amb el bon coneixement dels trucs de política de saló, pot exercir durant molt de temps sense que es noti la seva incompetència. Fins i tot pot arribar a ser el president d’una nació!

Ara bé, ¿podem esperar mai que d’aquests polítics xusqueros surtin polítiques realment interessants i realment importants per al progrés de la nació? ¿Poden sortir d’aquests polítics xusqueros polítiques amb visió de futur i sobretot polítiques que ens alliberin de l’opressió d’Espanya?

Si mirem el que fins ara ha fet el govern de la Generalitat, podrem veure una relació molt directa entre l’acció de govern de certes conselleries amb el pedigrí xusquero dels seus consellers. I no cal dir res del seu president; la seva acció de govern fins ara referma encara més aquesta regla.

Ah! Per mi, l’afirmació que és una persona molt seriosa i treballadora no és cap consol, perquè no hi ha res més perillós que un incompetent xusquero treballador encara que sigui un polític!
 

  1. Jo crec que el xusquero professional, es la persona que creu que; cultura es igual a diners, que els coneixements si no donen diners, no valen la pena. Que llegir es una pèrdua de temps i diners, que una persona amb molta cultura però sense diners, es en el fons, tonta del cul. I que confonen ser llestos amb ser intel·lectualment competents.
    Del que dius el cas, des de el meu punt de vista, més paradigmatic del que has dit, es el cas d’en Xavier Garcia Albiol, que nomes té el Graduat Escolar, i no se li coneix cap inquietud cultural.

  2. Si fos un concurs els primers llocs s’els emporten els del psoE català, sobretot la secta sociata del Baix Llobregat. Es podria afegir una altra característica d’aquesta gent: "Obediència cega als seus superiors, sobretot si no els poden vèncer".

  3. D’entrada, penso que tenir una carrera no és sinònim de ser competent, però també trobo que per ser president de la Generalitat cal que tinguis una formació sòlida, una cultura àmplia i molt sentit comú.

    Això de "ha cursat estudis…" sí que fa pena, perquè és voler maquillar una realitat que deu acomplexar, suposo.

    Jo no he fet la ‘mili’ però conec força ‘chusqueros’ civils. La tipologia ja l’has descrit molt bé. Són trepes sense escrúpols, molt acomplexats i altius, servils, mediocres, envejosos i sempre gasten mala bava. Trepitgen els més dèbils i llepen el cul dels de sobre.

    (Per cert, en català del ‘sargento chusquero’ n’hauríem de dir, segons el diccionari, ‘sergent del cigró’; no em facis d’on ve aquesta locució ni si gaire gent que l’hagi fet servir mai. Per sort, tot el vocabulari ‘castrense’ està, com a mínim, en desús.)  

    Ah! Detesto un altre tipus de gent. Un exemple: els historiadors que menyspreen treballs rigorosos fets per persones que no tenen la carrera d’història. O periodistes que rebutgen els filòlegs que fan de periodistes, i a la inversa. Aquest proteccionsime gremial, aquesta por, no és fruit de la mediocritat? 

  4. n’hi ha a tot arreu, el tenir un títol universitari no et fa ser més llest o menys incompetent que els altres, només acredita que se suposa que tens més coneixements que altres en aquella matèria. El fet de tenir cultura o no no depèn només de tenir estudis o no.

    Em sembla fort que facis aquestes afirmacions, encara que moltes vegades és cert que la gent sense titulació universitària inventa eufemismes per dissimular-ho, i també és cert, per desgràcia, que molta gent amb titulació universitària es pensen que són alguna cosa pel fet de ser-ho.  El fet de tenir un títol no et fa estar per damunt dels altres, només et pot proporcionar més oportunitat de tenir feina. Els polítics formen part del poble i que siguin bons o dolents no és per si tenen títol o no, sinó per si ho fan bé o no.

  5. Un dia, un del Baix Llobregat que fa de polític, em va dir que la seva “Carrera”, era la que li havia donat el carrer, i la vida. Em va caure be. Ara en el seu currículum, diu que te estudis de direcció d’empresa, pera la Universitat a distància. (Ara entendreu per que vull marxar del Baix Llobregat). Un altre (Que no es del Baix Llobregat), em va dir que era llicenciat en Història i que havia estat a la presó dos anys, i per això, ell es mereixia estar a la política. Sento dir que tots dos son d’ERC. Aquests son dos exemples de Xusquero. Per desgracia, d’aquests n’hi ha a tots els partits polítics. Salut Manel, de una xusquera Mestressa de casa, i a mes, de les que repeteixen.

  6. Quan vaig fer la mili, ara fa vint-i-nou anys, a la illa Canària de Lanzarote, encara en vaig conèixer uns quants de xusqueros. La majoria eren clavats al "Arensibia", aquest que has posat a la imatge, que el dibuixant Ivà, va caricaturitzar molt encertadament. Era gent que sense cap mena d’estudi, anaven pujant de graduació a copia d’acumular anys de servei i favors dels seus superiors. Tot el que havien de fer es servir a qui tenia el poder, i putejar a qui estava per sota d’ells. Cobraven un sou de misèria, però tenien habitatge de franc i compraven en el súper del quarter que tot estava millor de preu que al carrer.
    De xusqueros, els polítics penso que ho son gairebé tots. La carrera de polític, no existeix, per ser polític, s’han afiliat a un partit, i a base de servir a qui te poder, i donar cops de colze a qui els disputava un càrrec, han anat prosperant. La diferència, està amb la forma d’administrar el poder, i en haver o no donat cops de colze. Salut.

  7. Manel,

    menys mal que has fet aquest post. No t’ho podies callar. És així, tal com dius. De fet jo diria que encara és més greu. Alguns comentaris diuen que tenir carrera no és sinònim de ser bo. I és cert. Però és alguna cosa. Per ser un líder en necessites d’altres. I fins i tot pots prescindir de la formació, si la teva experiència vital ha estat una bona cosa. Però el que no serveix és ni l’una ni l’altra. Per què? Perquè llavors el que tenim és la classe política que tenim, ni brillants en formació, ni grans en experiència.

    En què són bons? En el medrar. En l’eliminar rivals, com bé dius. Que ningú els hi faci ombra. S’han espavilat i fet a l’ombra del partit, i és l’únic que coneixen. De fet és el seu way of life. No defensen unes idees ni un projecte. Les idees i el projecte són la coartada per defensar el seu way of life, el seu sou.

    Gràcies Manel, molt bo.

    No ens deixis!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!