Quina comarca diuen que volen?
L’assemblea no era per hòsties, ni per endolcir la realitat valenciana a vint quilòmetres de la ciutat principal, ni per trobar una solució ràpida a setanta anys de sequera cultural i educativa. L’institut ha tirat pel dret, ha presentat comptes, ni gaire llargs ni excelsos, i ha debatut sobre l’oferta d’un local que aplegue uns quantes associacions: serem capaços de dinamitzar tot això vint-i-cinc anys després? No ho sabem. O potser perquè sabem la resposta, no la volem donar encara.
Volem una comarca més culta, més formada, amb un jovent compromés i amb oportunitats, amb vies de sobreviure, gent que llegesca, universitaris capaços, mestres hereus d’aquella lleva valenciana freinetista tan preparada, empresaris mecenes, polítics honestos, paisatges protegits, el camp viu, sí, tot això ho voldríem, des de l’institut, però en som cent, a penes cent amb IBAN, que puguen regalar 24 euros cada any per bastir tota la traca d’un món feliç i civilitzat des del Camp de Túria. No n’hi ha res impossible. És veritat. Res de res.
Sort que avui tanquem el mes de gener i la via Gandi encara és lluny de ser completament explotada.