Simposi de lectura: l’animació

animacioTRESAvui tindrem la primera animació lectora del curs a la biblioteca. L’últim dimecres de mes (avui és el primer últim de l’any), els pares organitzen a l’escola una animació en favor dels llibres. Hem convidat Núria Sendra, editora, lectora i exalumna de l’escola. Directora ara mateix d’una de les petites editorials valencianes de pedigrí, que vol dir coratge, valor i molt de treball. Núria explicarà rondalles, en concret rondalles valencianes d’Enric Valor. L’editorial Bullent organitza cada any el premi de narrativa juvenil Enric Valor, i l’editorial té en el seu fons les rondalles completes i originals del gran escriptor valencià. Ara, han editat una adaptació d’aqueixes rondalles amb unes il·lustracions belles i atraients. De tot això en parlarà Núria aquesta vesprada davant un públic exigent: els alumnes, que en saben i n’han llegit a manta, d’aquestes rondalles de Valor.

Casualment, ahir vam trobar a la biblioteca un llibre adient per a aquesta animació. Rondalles gironines i valencianes, publicat el 1951 per Ariel. Als crèdits hi ha el nom del censor, un canonge, per evitar que el contingut pogués ferir la moral d’aquella època de dictadura i feixisme. Si fa no fa, com ara sembla que passa a Europa, amb aqueixa moral dels governs que roba els diners i les joies dels immigrants, no fóra cas que atemptaren contra la moral europea amb tanta riquesa. Les rondalles ensenyen i són una lliçó, de com de poc a poc passa el temps, entre més coses, i com de poc a poc algunes idees no canvien ni ens fan canviar l’actitud d’homínids de calbot.

rondalles_pEn aquest llibre hi ha el principi original de la rondalla del Mig pollastre que no apareix en les edicions valencianes posteriors, una sorpresa extraordinària, i unes il·lustracions increïbles d’Elvira Elias.

Perquè vet ací que la filla del rei s’estimava un soldat , el més valent del reialme, més pobre que una rata: sense pare ni mare ni ningú al món, fora d’una padrina vella. El rei que els va pispar entre paraules amoroses, el va traure de palau, perquè no tornés mai més… que girant-se vers la seua filla, va deixar anar aquesta sentència:

“—Abans que amb este soldat, et casaria amb un mig pollastre.”

Vet ací la descoberta de l’encanteri, d’una rondalla que té dos inicis: “Això va anar que a les Aitanes hi havia un Rei molt orgullós, i tenia una sola filla…” l’edició d’aquest joiell de llibre, i aquella de l’edició valenciana: “Açò va anar i era un maset de serra on vivia un vell matrimoni sense fills, que es dedicava preferentment a la cria d’aviram. Gallines blanques, negres i favades, orgullosos indians, descomunals gramàntols, anglesets de llarga i empinada cua, llocades piuladores i estovades lloques…

Sembla que en aquells temps durs de dictadura, combinar rondalles de Girona o València no era pecat, ni prohibit, ni condemnat, i ves que n’hi havia de coses prohibides i condemnades. I Enric Valor va participar d’aquest recull juntament amb Mossén Lluís G. Constans… Amb quina naturalitat escrivien i combinaven sense pegues rondalles d’ací i d’allà, abans de patir l’assetjament i la xenofòbia contra la llengua. Per cert, un assetjament que, per a sorpresa de gramàntols i lloques, encara dura i perdura contra els valencians.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *