Simposi de lectura: la presentació d’un llibre

la-ciutat-del-sol«Les riqueses fan els homes insolents, sobergs, ignorants, traïdors, desafectes, presumits del que no saben» Els solars —al contrari que els espanyols que «van cercant nous països per cobejança de diners —viatgen tot just per adquirir nous coneixements.

La ciutat del Sol (1623) Tommaso Campanella

 

Hem començat a presentar a classe els llibres regalats per Nadal. Vaig demanar als alumnes que, malgrat que l’objectiu era millorar l’expressió oral, calia una presentació no convencional, i, en tot cas, una presentació que afegís innovació; no valia només presentar l’argument del llibre i prou. Calia estirar les idees i trobar maneres noves.

M’ha sorprés en general les idees que els van nàixer de sobte, en aquell mateix moment: per exemple, una alumna va eixir de seguida i va començar a presentar els protagonistes d’una novel·la d’aventures on s’hi barregen uns quants detectius famosos a la literatura. La qüestió és que per presentar cada personatge triava un alumne de la classe que, ella, considerava tenia les qualitats del protagonista. Les definia i assenyala qui, segons ella, tenia aquelles qualitats. De l’un costat tothom volia eixir, però no sabia si podia o seria triat, o si n’hi hauria cap que tingués aquells trets. L’expectació era màxima, per la tria i pel llibre.

Això de cridar alumnes en relació als personatges ha tingut un èxit elevat. Avui, en una segona sessió de presentació, Mireia ha fet eixir mitja classe i ha atribuït que havia de fer cadascú segons una novel·la coral de molts personatges. Tu faràs de pare de Tom, tu ets el mestre, aquests són els bessons, tu… Gairebé mitja classe participava de la presentació i qui feia encara de púbic responia: en demanar-los si havien llegit la mateixa novel·la, em responen que no, però han vist la pel·lícula. MIreia no perdia el fil, que va, feia eixir gent i continuava presentant personatges i què havia de fer cadascú. Ah, el cinema, el cinema i la literatura, sí, sí, afigen una grapat, nosaltres hem vist la pel·lícula, però no hem llegit el llibre. Això és un altre món, doncs, literatura i cinema, i el debat de si el cinema ens fa perdre la lectura o, pel contrari, afig el desig de llegir més. Però això serà un altre capítol.

 

Francis Bacon, en Nova Atlàntida (1627), es cuida  de subratllar que els illencs  no comercien per or, plata o joies, ni per sedes o espècies, ni per cap altra mercaderia d’aquesta classe, sinó només per augmentar el coneixement, per recollir informació sobre «invencions d’arreu del món» i per procurar-se «llibres de tota mena».

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *