Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Mimetisme de comportaments abans odiats i criticats, un exemple a no seguir per a ERC
Aquest post és basat amb uns experiments que és varen fer en unes rates i més tard en unes mones. Per desgràcia no tinc cap evidencia escrita dels mateixos, i per això demano des de aquí comprensió per la poca consistència científica de l?argument que esgrimiré a continuació.
La definició de mimetisme en wiki és només referent al comportament dels animals i en el diccionari en línia diu a part de referir-se també als animals què ?Es diu que una persona té mimetisme si canvia fàcilment d’opinió o de conducta perquè li convé o per adaptar-se als altres?.
Aquest post no anirà cap aquest sentit, sinó cap un altre. De fet no he trobat el terme psicològic o sociològic que es dóna aquest fenomen que el definiria com a mimetisme de comportaments abans odiats i criticats. Potser la blocaria Reyes en el seu bloc Psicoapunts em podria donar un cop de mà perquè estic segur que ha d?existir la denominació d?aquest tipus de conducta.
Aquest tipus de mimetisme aniria en el sentit de que és la reproducció per part d?algunes persones de certes formes i maneres d?actuar copiades d?unes conductes que varen patir en unes experiències prèvies. Com més forts i traumàtiques son les experiències prèvies més fàcil és que es reprodueixin posteriorment en la persona afectada quan es troba en una situació equivalent a la de l’experiència prèvia.
Tenim alguns exemples en els pedòfils, que semble què prèviament varen rebre en la seva pròpia pell experiències similars en la infància i que d?adults reproduïen el mateix comportament.
Ja fa temps que hi veig similituds entre aquests tipus de mimetisme de comportament abans odiats i criticats en algunes persones que ara son al capdavant d?Esquerra Republicana de Catalunya….
(continua)
El primer experiment en qüestió anava en dividir en dues unes cries de rata de la mateixa mare i que provenien d?una línia de rates amb comportaments poc agressius. La primera part de les cries una vegada ja estaven deslletades, es varen ficar a viure junt amb un mascle agressiu i irritable, mentre que l’altre part de les cries de rates vivien amb un altre mascle pacífic i tranquil. Quan les rates es varen fer grans, es va comprovar que en les mateixes condicions, les rates del primer grup tenien els mateixos comportaments agressius amb altres cries, iguals què els que elles havien sofert amb la primera experiència. En canvi el segon grup de rates no mostraven aquest tipus de comportament, ans el contrari, eren molt pacífiques i tranquil·les amb les cries de rates.
El segon experiment era similar però fet amb uns micos de dues espècimens diferents però molt similars, el primer espècimen de micos era molt tranquil i amorós amb les cries, mentre que la segona especie de micos eren molt nervioses i agressives amb les cries. Es va agafar cries de cadascun de les especies dels micos i es varen intercanviar durant unes setmanes. Al final els micos de l?especie pacifica criades amb l?altre especie més agressiva reproduïen alguns comportaments similars quan varen tornar al seu grup pacífic i també els micos agressius cuidats en un entorn més tranquil i amorós, varen mostrar similars comportaments pacífics en tornar al seu grup d?espècimen de micos nerviosos i agressius. El millor de tot va ser que finalment en el grup de micos de la especie tranquil·la, els espècimens que tenien comportaments agressius poc a poc varen tornar-se pacífics i en l’altre grup d’espècimens nerviosos amb la incorporació dels micos de la mateixa especie però pacífics va comportar que en conjunt el grup es tornes més pacífic i tranquil, fent fins i tot apartar els micos més agressius del grup. Això si, sempre que les condicions mediambientals en els dos grups fossin sense estrès de cap tipus.
La conclusió dels dos treballs és què els comportaments viscuts en la infància poden després ser reproduïts quan arribes a esser adult, que aquest comportaments no estan determinats cent per cent amb el codi genètic i que els comportaments pacífics i tranquils son més fàcilment adquirits que els agressius en un entorn sense estrès.
En la nostra vida, ¿quantes vegades no ens hem adonat massa tard que estem reproduint alguns comportaments que varen viure de jove i que en aquells moments els varen trobar molt criticables?
Pels qui som pares, ¿quants cops hem reaccionat de la mateixa manera que els nostres pares varen fer amb nosaltres moltes vegades amb tota la raó del món, però a vegades potser no amb tanta?
A Esquerra Republicana de Catalunya una part dels seus dirigents varen patir moltes males experiències en la seva ?infància? d’actituds i conductes per part dels altres partits i que ara sembla des de que son ?adults? la estan reproduint de nou.
Recordo al principi que a ERC criticàvem molt les diputacions en veure sobretot el ús que en feia el PSC-PSOE i Iniciativa com a contra-poder a la Generalitat i sobretot perquè és un fons de finançament sense control pels quadres del partit que es queden sense feina; i en canvi ara…
Recordo al principi que a ERC criticàvem l?ús de partidista que els mitjans de comunicació públics feien per a promocionar els partits que en aquell moment els gestionaven; i en canvi ara…
Recordo al principi que a ERC criticàvem les referències al Rei i la supeditació a l’estabilitat d’Espanya que el molt honorable Jordi Pujol feia mentre fou president de la Generalitat; i en canvi ara…
Recordo al principi que a ERC criticàvem la connexió entre alguns dirigents de CiU amb la empresa privada; i en canvi ara…
Recordo al principi que a ERC criticàvem l’assignació de càrrecs de confiança en les institucions pel servei partit o pel "amiguisme" o fins i tot perquè és feia servir per a col·locar algun familiar; i en canvi ara…
En fi, no espereu què en aquest post faci una llista de mimetisme de comportaments abans odiats i criticats que ara ERC esta duent a terme darrerament, només faré una reflexió als meus companys militants:
Esquerra Republicana de Catalunya va obtenir la confiança de molts dels seus votants perquè justament criticava el que ara l?actual executiva sembla està fent.
El proper dissabte dia 20 en la Conferència Nacional d?ERC ens cal un canvi si no volem tornar-nos igual que els partits que tan hem criticat!
Salut i República!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vols dir que et deixaran entrar a la Conferencia Nacional? Rates i Micos, ja els hi has dit de tot. Alerta amb el Vendrell!! Si necessites ajuda fes-me senyals de fum, a mi m’agrada el “sarau”, amb això no m’assemblo gens als meus pares, igual es que m’els varen canviar per a fer un experiment, doncs els hi vaig sortir “Rana”. Je je.
Impressionant post, Manel. Felicitats. El trobo encertadíssim i originalíssim!!
Molt interessant el teu post. Ni soc republicà ni soc d’esquerra, però tinc molta simpatia per ERC, que semblava portar aire fresc a la política del país.
Que tingueu sort el dissable.